AVUI A POL

L'ANÀLISI POST-PARTIT

L'anàlisi de l'Espanyol -València

Gerard Moreno s'ha convertit en la navalla suïssa de Quique Sánchez Flores. Ha sigut determinant en totes les fases del joc i en les dues més significatives de la temporada passada: el dia que l'Espanyol va voler ser un gran equip sense pilota i el dia que es va proposar començar a ser-ho amb ella. Gerard va liderar la segona d'elles però també va ser determinant en el transcurs de la primera.

Des de l'arribada de Quique el curs passat, el ‘7' blanc-i-blau ha jugat com a davanter en un 4-4-2, però a mesura que va avançar la temporada, el tècnic madrileny va anar modelant la seva posició fins al punt de guanyar-se el dret a participar i ser necessari en diferents zones del camp. El seu nou rol va fer que l'Espanyol jugués pràcticament amb un 4-4-1-1 en moltes fases dels partits. Ha sigut una carrera d'obstacles que Gerard ha anat superant en el transcurs de la competició; és més que un davanter.

La seva llibertat de moviments, sostinguda en gran part pel seu sentit tàctic i les fixacions prèvies dels seus companys, ha allargat el camí futbolístic de Gerard Moreno i ha afegit la funció de receptor al seu currículum finalitzador. Ha millorat el posicionament per a rebre entre línies en millors condicions, ha guanyat protagonisme en el joc directe i d'esquenes, servint pilotes als jugadors que apareixen de segon línia i s'ha destapat com assistent i organitzador a tot l'ample del camp. Davant el València, el jugador de Santa Perpètua va tornar a oferir un repertori de recursos que van facilitar les opcions ofensives de l'Espanyol.

La visita del conjunt de Marcelino García Toral, l'equip més en forma de tota la Lliga, exigia un punt i a part per a Quique i els seus homes. Una nova oportunitat per convèncer als indecisos i col·locar l'Espanyol al mapa. Els blanc-i-blaus han mostrat dues cares molt diferents des de l'inici de temporada però el rendiment davant d'equips teòricament superiors gairebé sempre ha deixat detalls i sensacions positives sense un bon resultat que els acompanyi.

L'Espanyol va dissenyar una pressió amb un bloc mitjà-baix per reduir l'impacte de Dani Parejo en el joc del seu equip. L'objectiu principal va ser aïllar el cervell del València i orientar el joc cap als costats per activar la pressió en aquella zona del camp, recuperar la possessió i llençar la transició davant d'un equip desorganitzat i amb inferioritat en defensa. Dit i fet. Els primers 60 minuts van ser un reflex del partit que havia somiat jugar QSF, un partit que manté un equilibri coherent a les dues àrees amb capacitat per defensar-se amb solvència i generar ocasions regularment. L'Espanyol va oferir, en aquest període, els millors minuts de la temporada.

analisi0102.png

Pressió de l'Espanyol. Llibertat pels centrals. A la dreta, Sergio García i Gerard tapen el camí cap a Parejo

Els centrals del València van poder circular en primera línia però davant la dificultat de filtrar passades interiors cap a Parejo o Kondogbia, van començar a abusar de les passades cap al carril exterior i els desplaçaments en llarg. Una situació que no va exigir gaire als defenses de l'Espanyol, bastant més exigents en disputes aèries que els valencians, ben col·locats per activar i mantenir la pressió i superiors en els duels individuals -Víctor Sánchez i David López van destacar molt en aquest sentit-.

Gerard Moreno i Sergio García van ser els encarregats, en certa mesura, de bloquejar els camins cap al ‘10' del València. Entre ells dos es van repartir els salts al central de cada costat i el marcatge al capità valencià.  Sergi Darder i Javi Fuego van acompanyar els moviments dels seus dos davanters per disminuir l'espai entre línies i auxiliar la bona tasca en pressió. Sense opcions clares de progressió, Murillo i Gabriel es van recolzar constantment en els seus laterals, Montoya i Lato, que van endarrerir la seva ubicació per oferir solucions a la sortida del seu equip. Aquest moviment va restar profunditat als valencians i va permetre activar la pressió de l'Espanyol. Sempre que el joc arribava a les bandes, els blanc-i-blaus tancaven totes les línies de passada del posseïdor de la pilota, que es veia obligat a jugar-se un 1x1, desplaçar en llarg o cedir cap als seus centrals per tornar a iniciar la jugada. L'Espanyol va aprofitar aquest ‘desconcert' per a la recuperació i posterior transició, gairebé sempre orientada pel costat esquerre de l'atac blanc-i-blau però iniciada pel costat dret a partir de Gerard Moreno. La seva primera part va ser espectacle pur. Anàlisi i interpretació del joc. Va detectar el punt més feble del València a l'esquena de Parejo i Kondogbia i els va castigar constantment amb recepcions entre línies per iniciar atacs molt ràpids i verticals. D'aquesta manera, amb espais i jugadors ràpids per córrer, van arribar algunes de les aproximacions més clares del partit.

analisi03.png

L'aparició entre línies de Gerard Moreno va ser determinant per traçar els atacs de l'Espanyol

Amb Guedes, Soler i Zaza a la banqueta i amb un Parejo amb mínimes possibilitats de dirigir el joc, el València va atacar 'com gairebé mai' per defensar-se, també, com gairebé mai; sense pilota. Només Rodrigo Moreno va poder alterar el guió amb les seves aparicions entre línies. Les poques vegades que l'equip de Marcelino va poder trobar a Dani Parejo en sortida, aquest no va trigar ni dos segons en activar l'esquena dels dos pivots de l'Espanyol amb una passada vertical cap a Rodrigo. Va ser, per cert, un dels partits de tota la temporada amb menor intervenció del capità valencianista a camp contrari (30%). Aquest moviment va ser l'argument ofensiu principal del València per arribar amb claredat a camp contrari.

analisi0405.png

Parejo va poder activar a Rodrigo entre línies, el principal focus de perill del València a Cornellà. A la dreta, intervencions de Dani Parejo a cada camp. 

L'Espanyol va gestionar la pilota de forma meditada, amb un Darder protagonista en la sortida, un Aarón Martín clau per a la progressió i un Gerard Moreno excel·lent per portar el joc cap a les zones on el València va mostrar més feblesa. Sergi Darder va firmar, segurament, el seu millor partit des que va arribar a l'Espanyol. Va ser el segon jugador de l'Espanyol que més vegades va intervenir en el joc (81) i el que més passades va donar (65). En total, va participar un 20% més que la mitjana d'aquesta temporada. El mallorquí va endarrerir la seva posició en sortida, caient al costat esquerre de Naldo per iniciar i buscar el 2x1 en banda amb Aarón, va activar a Gerard Moreno entre línies i va interpretar molt bé les necessitats del seu equip amb pilota: quan atacar ràpidament i en vertical si hi havia espai i jugadors en profunditat o quan calmar la pilota i ordenar l'equip quan els espais o les línies de passada eren més complicades de detectar.

Aarón va ser el segon jugador de l'equip que més passades va donar (62) i una peça essencial per a la progressió. L'Espanyol va orientar part dels seus atacs per la seva banda. Va oferir amplitud, profunditat i va completar el triangle ofensiu amb Sergi Darder i Pablo Piatti per portar la pilota a les botes de Sergio García, que va superar amb nota la seva estrena a la titularitat i va demostrar la seva classe en moltes de les accions que va intervenir.

Va ser un partit amb molt desgast físic i sobretot mental. Ja ho van predir Javi Fuego i Quique Sánchez Flores durant la setmana. Qualsevol error va significar una ocasió per al rival i 'Espanyol, en aquest cas, va cometre els més determinants. Però tot i això, els blanc-i-blaus van fer moltes coses bé i van oferir un rendiment que, en cas de mantenir-se, li permetrà -més d'hora que tard- traduir el bon joc en millors resultats. Guanyar en regularitat hauria de ser l'objectiu a curt termini més important per a Quique Sánchez Flores

Joan Camí

@JoanCami      

<< Tornar Fer comentari 496 | 0 | Imprimir | Enviar


 28/11/2017 El análisis del Espanyol - Getafe
 06/11/2017 L'anàlisi de l'Alavés - Espanyol
 31/10/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Betis
 24/10/2017 L'anàlisi del Real Sociedad - Espanyol
 14/10/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Levante
 02/10/2017 L'anàlisi del Real Madrid - Espanyol
 26/09/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Deportivo
 22/09/2017 L'anàlisi del Vila-real - Espanyol
 19/09/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Celta
 27/02/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Osasuna
1 | 2 | 3 | 4 | 5