AVUI A POL

L'ANÀLISI POST-PARTIT

L'análisi del Real Sociedad - Espanyol

El partit de l'Espanyol a Anoeta ha servit per constatar que la versió 2.0 blanc-i-blava és una còpia molt similar a la de l'equip de la temporada passada. La nova actualització ha comportat un esforç per minimitzar curtcircuits i errades d'estructura, però no ha implicat una actualització del programari. L'Espanyol manté el mateix desig des que Quique Sánchez Flores és a la banqueta. Sense cap novetat tàctica destacable, la rigidesa defensiva i la verticalitat del seu joc segueix dibuixant el camí dels blanc-i-blaus a la Lliga. S'ha renovat l'estoc i s'ha fet neteja, però sembla que no totes les peces encaixen igual en aquest procés. Si algunes han millorat el rendiment de la placa base, altres encara no s'han pogut instal·lar. Les que van subjectar el sistema operatiu durant part de la 16/17 han afluixat el ritme i les restants, de manera força preocupant, continuen depenent molt del motor d'arrencada. Com a qualsevol procés, el funcionament correcte de les peces requereix temps i compenetració. De les que ja hi eren i de les que s'han actualitzat. I més, després d'un llarg període d'inactivitat. En aquest cas, i de forma gairebé excepcional, el temps sembla no tenir data de caducitat pels programadors, encaparrats en el mateix discurs. Després de ‘testejar' el producte durant dos mesos, la realitat de l'Espanyol està més a prop de la versió 1.1 que de la 2.0.

Víctor Sánchez va ser l'única novetat a l'onze de Quique Sánchez Flores per assaltar Anoeta. Sense Marc Navarro ni Javi López a la convocatòria i un Sergio Sánchez que ja ha manifestat més d'un cop que se sent més còmode jugant de central, el capità blanc-i-blau va ser l'escollit per ocupar la posició de lateral dret. Sens dubte, un dels mals de caps més esgotadors de tot el que portem de temporada. Leo Baptistao, que va tornar al seu lloc d'origen per formar parella amb Gerard Moreno a la punta d'atac i Jurado, que va fer el mateix però a la banda dreta, van ser els dos moviments més destacats d'inici. La posada en escena de l'Espanyol va ser molt positiva i va evidenciar els problemes de la Real Societat aquesta temporada a casa. A partir d'un bloc mitjà en 4-4-2 molt tancat, els blanc-i-blaus van alternar diferents altures de la seva pressió en funció de la posició de la pilota. Davant de situacions de reinici de joc, aquelles que la Real Societat havia de servir de banda a camp propi, de porteria o córrer cap enrere per un desplaçament en llarg d'algun jugador perico, l'Espanyol va dibuixar una pressió més alta per dificultar el control de la pilota de la Real en primera zona. Rulli va ser el més perjudicat per aquest moviment i va mostrar certes dificultats per superar amb els peus la pressió de l'Espanyol i trobar l'home lliure del seu equip. Els blanc-i-blaus van obligar a la Real a alterar el seu comportament en primera línia i el partit va entrar en una fase breu, però de clar domini visitant i absolutament determinant per veure porteria. Les imprecisions del porter argentí i de la defensa txuri-urdin van dibuixar un context favorable per a la recuperació i posterior transició de l'Espanyol en els primers compassos. L'equip de Quique va tenir opcions de progressió per davant de la pilota i la distància fins a Rulli no exigia que l'equip s'estirés en excés. Si la Real Societat aconseguia superar la pressió alta, l'equip replegava ràpidament i sense mostrar dificultats per reordenar el bloc defensiu.

analisi0102.png

Pressió alta de l'Espanyol en situacions de reinici en els primers minuts. L'Espanyol va tenir opcions clares de progressió quan va recuperar la pilota

Però el gol de Baptistao va alterar el guió i ho va capgirar tot. Tant de manera positiva, perquè l'Espanyol ja havia complert el 50% del pla, com de manera negativa, perquè quedaven més de 80 minuts per aguantar un 0-1 a Anoeta contra una Real que anhela constantment la pilota. El comportament de l'Espanyol a partir d'aleshores va propiciar tot el que va passar després. Els de Quique van endarrerir el bloc i van deixar de pressionar alt en situacions de reinici a favor de replegar al davant de l'àrea de Pau López. Pablo Piatti i Jurado es van multiplicar per arribar a les ajudes defensives als dos costats, però van jugar tan baixos que no van tenir possibilitat de transitar. Ni Oyarzabal ni Carlos Vela van tenir situacions clares de 1vs1 amb els laterals blanc-i-blaus. Javi Fuego i Darder van fer el mateix per aconseguir superioritats defensives quan Odriozola i Kevin Rodrigues, els dos laterals, s'incorporaven a l'atac. Baptistao i Gerard Moreno van evitar els girs per dins de la Real, que va convertir la seva circulació de pilota en un caramel pels jugadors de l'Espanyol, sense dificultats per a la basculació i només alterada per aparicions d'Illarramendi, que endarreria la seva posició per organitzar i filtrar des de la base de la jugada i errades de l'Espanyol en sortida de pilota que permetien més espai als jugadors vascos per córrer. Un exercici defensiu admirable -amb la cirereta d'un Pau López espectacular-, que va anar minvant a mesura que va avançar el partit i que va limitar moltíssim la producció ofensiva, a excepció de Leo Baptistao, l'únic jugador que va ser capaç de donar-li cert criteri a la transició espanyolista en els pitjors minuts del seu equip. La dificultat per gestionar la pilota va ser evident, en part per la poca presència de jugadors per davant de la pilota després de recuperar-la i la manca de precisió en la passada -Sergi Darder va firmar un dels pijors partits en aquest sentit des de la seva arribada-.

analisi03.png

Pocs jugadors per davant de la pilota. Dificultats per transitar.

En aquest context, va ser qüestió de temps que l'equip d'Eusebio anés empenyent a l'Espanyol a camp propi. Encara més amb l'entrada de Januzaj, que es va carregar, a base de talent i desequilibri, el sistema defensiu de l'Espanyol en el gol de l'empat d'Illarramendi. L'entrada de Canales i Juanmi va potenciar encara més l'embotellament de la Real Societat, que va gaudir de més oportunitats per veure porteria. Eusebio va ordenar fixar tota la línia defensiva de l'Espanyol, col·locant els extrems per dins i acumulant molts jugadors al carril central per alliberar els carrils exteriors i facilitar les incorporacions dels dos laterals. D'aquesta manera, la Real Societat va imposar el ritme necessari per creure en una remuntada sense patir per un contratemps de l'Espanyol. Els locals van atacar força protegits amb vigilàncies defensives de tres homes per evitar qualsevol intent de progressió espanyolista. Només la intel·ligència i el sentit tàctic de Sergio García va ser capaç d'alterar el guió dels últims minuts. El de Bon Pastor va poder oxigenar al seu equip i portar el joc una mica més lluny de la zona de confort de la Real Societat. Juntament amb l'actuació brillant de Pau López, van ser les notícies més positives del partit de l'Espanyol a Anoeta.

analisi0405.png

Intervencions i altura del bloc a la 1a i a la 2a part. L'Espanyol va intervenir més vegades a camp propi durant la segona part. 

Joan Camí

@JoanCami   

<< Tornar Fer comentari 731 | 0 | Imprimir | Enviar


 28/11/2017 El análisis del Espanyol - Getafe
 21/11/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - València
 06/11/2017 L'anàlisi de l'Alavés - Espanyol
 31/10/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Betis
 14/10/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Levante
 02/10/2017 L'anàlisi del Real Madrid - Espanyol
 26/09/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Deportivo
 22/09/2017 L'anàlisi del Vila-real - Espanyol
 19/09/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Celta
 27/02/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Osasuna
1 | 2 | 3 | 4 | 5