AVUI A POL

L'ANÀLISI POST-PARTIT

L'anàlisi del Real Madrid - Espanyol

Visitar al Real Madrid resulta una de les proves més exigents de la temporada per a qualsevol equip de la Lliga. Després de guanyar la Super Copa d'Espanya davant el Barça, el conjunt de Zidane ha començat el curs amb certs dubtes i angoixa. Els tres primers compromisos a casa davant el València, el Llevant i el Betis no van acabar amb victòria, quelcom inusual tenint en compte els números dels blancs a les darreres temporades. Deixar-se punts davant l'Espanyol implicava superar el record de partits sense guanyar al Santiago Bernabéu en Lliga. Exigit per les circumstàncies, i per oferir una versió més convincent que pugui esvair dubtes de cara al futur més immediat, Zidane va apostar per la versió més migcampista del seu equip, el 4-4-2 en rombe. Una versió que aquesta temporada ja li ha donat 3 victòries en 3 partits, amb una mitjana de 3 gols per partit i encaixant només 1 gol.  

Es podia pensar que l'Espanyol visitava el Madrid en el millor moment per fer-ho; pressió afegida pels blancs i un 7 de 9 en Lliga amb la sensació d'haver recuperat els millors símptomes de la temporada passada a nivell de joc. Sense Piatti ni Víctor Sánchez, Quique es va veure obligat a modificar l'estructura del seu equip al Bernabéu. Va debutar Sergio Sánchez al lateral dret i Marc Roca va formar un trivot amb Javi Fuego i Darder al mig del camp. Jurado, que en els darrers partits havia ocupat la mitjapunta, va tornar al costat per substituir a Piatti, i Baptistao i Gerard van mantenir la seva posició.

El Madrid va sortir molt fort des del principi i va assetjar la porteria de Pau López durant tota la primera part. El rombe que van formar Casemiro, Kroos, Modric i Isco va enriquir la circulació dels blancs davant el bloc baix de l'Espanyol en 4-5-1. El Madrid va portar el joc a prop de l'àrea de Pau i la seva estructura ofensiva (amplitud amb laterals i jugadors venint a rebre o dibuixant desmarcades de ruptura) va facilitar la generació de perill, la recuperació post pèrdua i la protecció davant d'un possible contracop dels blanc-i-blaus. La pressió alta imposada des del minut 1 va embotellar a l'Espanyol a camp propi, incapaç de connectar amb l'home lliure per superar la pressió i sortir en velocitat. Els blancs van dibuixar una teranyina a la corona de l'àrea blanc-i-blava que els va servir d'escut davant els múltiples refusos de la defensa de l'Espanyol. Leo Baptistao va ser un dels jugadors més perjudicats pel posicionament del Madrid. El brasiler va formar gairebé sempre com a lateral per tapar les incorporacions de Nacho i les caigudes d'Isco, Asensio i Cristiano pel seu costat i va quedar molt limitat ofensivament. Cada cop que l'Espanyol recuperava la possessió, Leo estava per darrere de la pilota. Només en moments puntuals de la primera part, els de Quique van poder generar possessions més llargues per ordenar-se millor i ocupar zones més avançades però sense encert en els metres finals.

analisi0102.png

Organització defensiva de l'Espanyol a la primera part (4-5-1). Leo Baptistao en posició de lateral durant els atacs del Madrid

La reacció de Quique al descans va ser determinant per veure una versió molt bona de l'Espanyol a la segona part. El tècnic madrileny va canviar el trivot pel 4-4-2 habitual amb un doble pivot format per Javi Fuego i Darder. Baptistao es va situar de davanter, Navarro va substituir a Marc Roca i es va desplaçar al costat dret, com a extrem per davant de Sergio Sánchez i Sergio García va fer al mateix però a l'esquerre. L'Espanyol va avançar el bloc, va defensar a una altura superior i va obtenir solucions per poder explotar la velocitat que havia reclamat a la primera part. La sortida de pilota del Madrid va ser menys fluida que en els primers 45 minuts i els blanc-i-blaus van disposar de més recuperacions a camp dels blancs. El Madrid va fer 257 passades a la segona part, 146 menys que a la primera (403) i l'Espanyol va millorar el registre en els segons 45 minuts, passant de les 159 passades de la primera part a les 196 de la segona.

analisi0304.png

 Intervencions de l'Espanyol a la 1a part. Intervencions de l'Espanyol a la 2a part

La profunditat de Navarro i la seva connexió amb Baptistao va ser el principal focus de perill de l'Espanyol al Bernabéu però la falta d'encert en jugades molt clares de gol i els metres que va cedir l'Espanyol per a les transicions del Madrid, van acabar decantant el partit a favor dels blancs. Del possible 1-1 es va passar al 2-0 definitiu en qüestió de segons. El Madrid va fer mèrits per guanyar però és cert que l'Espanyol va poder empatar en la seva millor fase després del descans.

analisi05.png

L'Espanyol va modificar el sistema i l'altura del seu bloc després del descans

Joan Camí

@JoanCami  

<< Tornar Fer comentari 540 | 0 | Imprimir | Enviar


 14/10/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Levante
 26/09/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Deportivo
 22/09/2017 L'anàlisi del Vila-real - Espanyol
 19/09/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Celta
 27/02/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Osasuna
 19/02/2017 L'anàlisi del Madrid - Espanyol
 19/12/2016 L'anàlisi del FC Barcelona - Espanyol
 04/12/2016 &#128249; L'anàlisi de l'Atlético - Espanyol
 27/11/2016 &#128249; L'anàlisi de l'Espanyol - Leganés
 21/11/2016 L'anàlisi de l'Alavés - Espanyol
1 | 2 | 3 | 4 | 5