AVUI A POL

L'ANÀLISI POST-PARTIT

L'anàlisi de l'Espanyol - Deportivo

L'eficàcia dels primers 30 minuts i el penal d'Arribas amb el 2-1 al marcador van ser les dues claus de la victòria de l'Espanyol davant el Dépor. Segurament, i en aquest sentit no li va faltar raó a Pepe Mel en roda de premsa, el resultat del partit, per algú que no hagués vist el partit, podia ser una mica enganyós. Tot i la clara avantatge en el marcador, l'Espanyol no va mostrar la mateixa solvència amb pilota -i sense- que en els darrers partits davant el Celta i el Vila-real.

La baixa d'última hora de Javi Fuego per una gastroenteritis va frenar la continuïtat de l'onze per tercera jornada consecutiva. Quelcom atípic des de l'arribada de Quique a l'Espanyol, ja que el tècnic madrileny acostuma a introduir canvis setmana rere setmana. Pape Diop va ser l'escollit per substituir a Fuego al doble pivot. Un moviment que, a priori, no havia d'alterar el comportament de l'equip perquè són dos jugadors amb unes condicions similars i el mateix rol a dins del camp.

En clau Espanyol, la prioritat des del principi del partit va consistir a cedir progressivament la pilota al Deportivo i aprofitar la verticalitat dels seus jugadors en fase ofensiva. Els blanc-i-blaus es van mostrar més contemplatius que els últims partits i es van ordenar en un bloc mitjà sense pressionar la primera passada dels gallecs. La llibertat de moviments d'Emre Çolak, que va endarrerir molt la seva posició, li va permetre al Dépor guanyar un element més associatiu per progressar amb més criteri cap a camp contrari. El turc actuava des de la base i organitzava l'atac del Dépor. Guilherme i Borges el protegien de la pressió blanc-i-blava, Lucas Pérez li dibuixava desmarcades de ruptura a l'esquena d'Hermoso i David López i Fede Cartabia i Valverde li donaven continuïtat al joc dels gallecs quan rebien la pilota entre línies. El Dépor va dominar la possessió però no va generar ocasions molt clares de perill durant la primera part. En aquesta fase, l'Espanyol va encadenar atacs molt ràpids, gairebé sempre pels carrils exteriors amb l'ajuda de Víctor Sánchez i Aarón, que s'incorporaven a camp contrari quan els blanc-i-blaus tenien la possibilitat per córrer. L'Espanyol va potenciar les centrades laterals i en nou exercici d'eficàcia ofensiva va destapar les carències defensives del Dépor, que al minut 30 ja havia encaixat dos gols en dues accions similars.

analisi0102.png

Imatge 1: Emre Çolak va liderar els atacs del Dépor des de la base; a la dreta, bloc mitjà en 4-4-2 de l'Espanyol a la primera part

Amb el 2-0 al marcador, el protagonisme del Deportivo amb la pilota va ser encara major. L'Espanyol va replegar en excés i va convidar als gallecs a ubicar-se cada cop més a prop de la porteria de Pau López. Quan els blanc-i-blaus eren capaços de recuperar la pilota i superar la primera pressió rival, el Dépor pressionava ràpidament per tallar la progressió de l'Espanyol i gaudir de noves oportunitats. Les vigilàncies defensives sobre Jurado van impedir que l'andalús intervingués en l'elaboració del joc des de l'inici del partit (va tenir la meitat d'intervencions (25) que el dia del Vila-real (50). Ni a la base, per ordenar i oxigenar a l'equip amb Darder, ni en posicions més avançades per generar avantatges pels seus companys. Les poques vegades que el 8 i el 10 van tenir temps i espai per connectar, l'Espanyol va poder arribar amb més claredat a camp contrari. El replegament blanc-i-blau també va perjudicar la producció ofensiva de Baptistao, que tot i marcar el primer gol del partit, va quedar excessivament limitat en defensa i amb poques possibilitats de rebre la pilota en posicions més avançades per iniciar els contraatacs. Davant d'aquest escenari, els de Quique van orientar els atacs pel costat de Fede Cartabia i Juanfran, dos jugadors amb gran projecció ofensiva però menys fiables en tasques defensives que Valverde i Luisinho. L'intercanvi de cops per aquell costat va ser constant i el Dépor també va trobar en aquella zona l'alternativa més fiable per progressar.

analisi0304.png

En la primera imatge, vigilàncies defensives sobre Jurado. A la segona, intervencions de Jurado

A la represa, Pepe Mel va avançar la posició de Borges a la mitjapunta per explotar el joc directe en aquella zona. El Deportivo va guanyar una referència a prop del centrals i una nova alternativa per allunyar la pilota del seu camp. Van ser els pitjors minuts de l'Espanyol, molt condicionat per l'assetjament del Deportivo en cerca de l'empat. La gestió de canvis de Quique Sánchez Flores va ser determinant per canviar el guió del partit.

L'entrada de Marc Roca i Granero va permetre dues coses; defensar-se amb pilota i no sense ells i reactivar les vies per instal·lar-se a camp del Deportivo amb més freqüència. Sergio García, que va ubicar-se per primera vegada al costat de Gerard com a segon punta, va ser un element necessari per associar-se a prop de l'àrea, quedar-se la pilota, donar-li continuïtat als atacs i activar els seus companys de cara.

analisi05.png

Estructura de l'Espanyol després dels canvis. Granero per dins amb Roca i Darder. Sergio García, entre línies. 

Joan Camí

<< Tornar Fer comentari 581 | 0 | Imprimir | Enviar


 14/10/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Levante
 02/10/2017 L'anàlisi del Real Madrid - Espanyol
 22/09/2017 L'anàlisi del Vila-real - Espanyol
 19/09/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Celta
 27/02/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Osasuna
 19/02/2017 L'anàlisi del Madrid - Espanyol
 19/12/2016 L'anàlisi del FC Barcelona - Espanyol
 04/12/2016 &#128249; L'anàlisi de l'Atlético - Espanyol
 27/11/2016 &#128249; L'anàlisi de l'Espanyol - Leganés
 21/11/2016 L'anàlisi de l'Alavés - Espanyol
1 | 2 | 3 | 4 | 5