AVUI A POL

L'ANÀLISI POST-PARTIT

Punt de prestigi a Vila-real i confirmació de l'evolució positiva en el joc de l'Espanyol. Els homes de Quique Sánchez Flores van mostrar un bon equilibri entre fases durant el partit; sòlids i contundents en defensa estàtica i de transicions i oferint alternatives amb el control de la pilota. El tècnic madrileny va donar continuïtat a l'onze de la darrere jornada i va tornar a apostar per l'ordre de Darder, una versió més migcampista de Jurado i dues bandes molt verticals amb Piatti i Baptistao.

L'Espanyol va plantejar un bloc mitjà-alt ordenat en un 4-4-2 per pressionar la sortida del Vila-real des de l'inici del partit. Jurado es va col·locar a la mateixa altura que Gerard Moreno i Piatti, a diferència del partit davant el Celta, va mantenir la seva posició a la línia de mitjos al costat de Fuego, Darder i Baptistao. El 4-4-2 de Fran Escribà va permetre als jugadors blanc-i-blaus tenir millors referències de quin jugador pressionar, ja que gairebé tot el camp estava emparellat amb la seva marca. El pla de l'Espanyol consistia en deixar circular als groguets en primera línia, prioritzant el poc espai entre línies per evitar qualsevol possibilitat de filtrar passades interiors. El Vila-real va circular la pilota de costat a costat però ho va fer de manera molt lenta i sense possibilitats de connectar amb Trigueros i Rodrigo per progressar. Davant d'aquest escenari, el conjunt local va aprofitar-se la profunditat dels seus dos davanters, Bakambu i Bacca, per estirar les línies de l'Espanyol i crear un context més favorable per les aparicions de Samu Castillejo, el gran focus de perill  en els primers minuts. El Vila-real, tot i gaudir de més possessió, va sotmetre a partir de transicions ràpides quan els blanc-i-blaus pujaven el bloc i es desprotegia l'esquena.

analisi0102.png

A l'esquerra: bloc mitjà-alt de l'Espanyol en 4-4-2. A la dreta: la profunditat de Bakambu fixava als centrals i facilitava a connexió amb Castillejo

Però a mesura que van avançar els minuts, l'Espanyol va saber gestionar millor la fase amb pilota. Darder va ser, altre cop, l'origen dels atacs de l'Espanyol, l'encarregat d'iniciar la jugada un cop els blanc-i-blaus recuperaven la possessió. El migcampista va oferir solucions en curt als seus companys per superar la primera pressió del Vila-real i no perdre la pilota en pocs segons. Els de Quique es van trobar més còmodes i amb capacitat d'alternar atacs més verticals amb d'altres més elaborats. A més, la bona transició defensiva va permetre recuperar la pilota a prop de l'àrea de Barbosa i no patir amb la verticalitat de Bakambu, Bacca i Castillejo. La llibertat de Jurado va tornar a ser determinant per auxiliar la sortida de l'Espanyol, activar als homes més ofensius de l'equip i instal·lar l'Espanyol a camp del Vila-real. L'andalús va demostrar que se sent més còmode des d'una posició més centrada que li permet estar més en contacte amb la pilota. Aarón i Victor Sánchez es van sumar a la direcció de Jurado i Darder i van tenir un paper protagonista -sobretot Víctor- per fer arribar la pilota a l'àrea dels locals. Piatti i Baptistao van centrar la seva posició per habilitar la seva incorporació. L'Espanyol va acabar fent 25 centrades, 12 més que el dia del Celta.

analisi0304.png

En la primera imatge, Jurado baixava fins a la base per entrar en contacte amb la pilota. A la dreta: espai per les incorporacions de Víctor Sánchez i Aarón

A l'inici de la segona part, l'Espanyol va mantenir el pla inicial i va gaudir de més presencia a camp del Vila-real. El joc blanc-i-blau va alternar circulacions més elaborades amb desplaçaments en llarg quan David López o Hermoso detectaven que hi ha havia espai a l'esquena dels centrals del Vila-real. La bona posada en escena però, no es va traduir en ocasions clares de gol. Davant d'un Vila-real més preparat per transitar a molta velocitat, Quique va respondre amb més creativitat al camp. L'entrada de Melendo i Sergio García, jugadors més associatius que Piatti i Baptistao, oferia més continuïtat al joc blanc-i-blau, sobretot a camp contrari.

El desgast físic, juntament amb la superioritat del Vila-real en sortida -Trigueros o Rodrigo van baixar una altura per oxigenar l'inici del joc- i la possibilitat d'arribar amb més alternatives a camp contrari per part del Vila-real, va canviar la tendencia del partit. L'Espanyol, que fins aleshores havia guanyat la possessió en moltes fases, ja no va tornar a superar als locals en aquest sentit. Es va entrar en un intercanvi de cops i els de Quique van acabar cedint i replegant a camp propi. Els problemes de Sergio García en el replegament van convidar al Vila-real a intensificar els atacs per aquell costat. L'Espanyol no va cometre errades i va mostrar molta solidesa a dins de l'àrea per mantenir l'empat.

analisi05.png

Replegament de l'Espanyol en els últims minuts

Joan Camí 

<< Tornar Fer comentari 908 | 0 | Imprimir | Enviar


 28/11/2017 El análisis del Espanyol - Getafe
 21/11/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - València
 06/11/2017 L'anàlisi de l'Alavés - Espanyol
 31/10/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Betis
 24/10/2017 L'anàlisi del Real Sociedad - Espanyol
 14/10/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Levante
 02/10/2017 L'anàlisi del Real Madrid - Espanyol
 26/09/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Deportivo
 19/09/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Celta
 27/02/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Osasuna
1 | 2 | 3 | 4 | 5