AVUI A POL

L'ANÀLISI POST-PARTIT

L'anàlisi del Betis - Espanyol

Dia 10 a l'oficina. Betis i Espanyol, dos dels equips que pitjors sensacions han transmès en aquest inici, es van veure les cares en un partit marcat per les múltiples pèrdues i la falta de precisió de tots dos equips. No va ser un partit brillant però l'Espanyol va saber patir, va aguantar l'exigència del Villamarín a la segona part i va trobar arguments per generar perill a través de contraatacs. Mateix modus operandi que tota la temporada. La solvència del sistema defensiu blanc-i-blau amb un Diego López vestit d'heroi en l'última acció del partit va ser clau per mantenir la porteria a zero. La contundència de Diego Reyes a pilota aturada va ser l'altra nota positiva d'un partit que dóna oxigen i més tranquil·litat a jugadors, afició i, sobretot, a Quique Sánchez Flores.

El Betis va saltar al camp amb la idea de portar el protagonisme des de l'inici. El conjunt de Poyet va ser més intens en les primeres disputes del partit però no va ser prou clarivident quan es va situar a camp de l'Espanyol. Els moviments de Joaquín entre línies van ser l'únic factor que va desestabilitzar l'estructura del 4-4-2 blanc-i-blau. Quan el capità andalús va entrar en joc, el Betis va poder enllaçar jugades amb més criteri per trobar superioritats en diferents zones del camp. Els verd-i-blancs van avisar amb algunes arribades que van acabar sense perill.

betis-joaquin.jpg

El Betis només va inquietar quan Joaquín va entrar en joc i va activar a companys entre línies 

Però la falta de precisió del Betis en sortida i de l'Espanyol a l'hora de bolcar-se, va convertir el partit en una competició per veure qui aprofitava millor l'errada de l'altre. Els dos equips generaven pèrdues que es convertien en contraatacs. Els homes de Quique va anar entrant a poc a poc al partit i van trobar la manera de connectar amb Marc Roca per madurar i calmar la possessió. La nul·la pressió del Betis sobre el doble pivot blanc-i-blau va dibuixar noves línies de passada que van facilitar la circulació i la continuïtat del joc. L'Espanyol va fer un pas endavant i va començar a trepitjar amb més freqüència el camp del Betis. En el tram final de la primera part, els blanc-i-blaus van gaudir d'aproximacions clares que no van saber finalitzar amb encert.

betis-roca.jpg

L'Espanyol va trobar línies de passada amb Roca per progressar 

A la represa, el Betis va tornar a calcar el guió de la primera part. Va intensificar el seu joc des de l'inici i va provar de sotmetre constantment a l'Espanyol a través de joc directe o possessions i atacs més llargs. Davant de les primeres ofensives, els blanc-i-blaus van baixar el bloc i van replegar amb un 4-5-1. Un risc majúscul tenint en compte l'alçada del partit en què es trobaven. El Betis va guanyar protagonisme però va seguir encallat, sense profunditat i amplitud per obrir intervals entre l'organització defensiva de l'Espanyol.

betis-451.jpg

Sistema 4-5-1 de l'Espanyol a la segona part 

Els jugadors locals van centrar tots els esforços per trobar qualsevol via que els permetés arribar a la porteria de Diego López. L'aposta dels de Poyet va ser amb més cor que cap i l'Espanyol, visiblement còmode en el context d'esperar i transitar, no va tenir dificultats per connectar amb Hernán i Piatti quan va recuperar la pilota. El Betis, en contra de la seva voluntat, es va desorganitzar cada cop que es posicionava a camp contrari. La defensa no va ser exigent amb les marques i l'Espanyol va tornar a trobar arguments per generar perill. En un d'aquests contraatacs, va forçar un córner que va suposar el gol de Diego Reyes.

betis-transicions.jpg

L'Espanyol va gaudir de nombroses transicions per generar perill 

Després de la diana del central mexicà, el Betis es va bolcar a la desesperada. Els més de 38.000 aficionats del Benito Villamarín van començar a pressionar i a exigir respostes als seus jugadors. La tensió de la graderia es va traslladar al terreny de joc i els verd-i-blancs van cometre errades i imprecisions en els últims metres que van alimentar les transicions de l'Espanyol. Davant d'aquest context, Quique Sánchez Flores va prioritzar la defensa del resultat. El tècnic va interpretar que els seus homes ja havien aconseguit el més difícil i va introduir a Diop per guanyar més múscul i Reyes per tenir més qualitat i visió de joc en les poques ocasions que pogués aprofitar l'equip blanc-i-blau. Finalment, Quique també va donar entrada a Demichelis per guanyar metres i seguretat en el joc aeri. En l'última acció del partit, Diego López es va encarregar d'acabar amb totes les esperances locals gràcies a una parada espectacular.

<< Tornar Fer comentari 2273 | 0 | Imprimir | Enviar


 27/02/2017 L'anàlisi de l'Espanyol - Osasuna
 19/02/2017 L'anàlisi del Madrid - Espanyol
 19/12/2016 L'anàlisi del FC Barcelona - Espanyol
 04/12/2016 &#128249; L'anàlisi de l'Atlético - Espanyol
 27/11/2016 &#128249; L'anàlisi de l'Espanyol - Leganés
 21/11/2016 L'anàlisi de l'Alavés - Espanyol
 07/11/2016 L'anàlisi de l'Espanyol - Athletic Club
 23/10/2016 &#128249; L'anàlisi de l'Espanyol - Eibar
 15/10/2016 L'anàlisi del Las Palmas - Espanyol
 26/09/2016 &#128249; L'anàlisi de l'Espanyol - Celta
1 | 2 | 3 | 4