Em dic Oriol Rosell i vaig néixer el 1981. Sóc llicenciat en geologia però no tinc res a veure amb el que va passar al Carmel. He viscut a Sant Cugat i al barri del Guinardó de Barcelona, però m'acabo de mudar al Baix Llobregat.

No sé perquè sóc de l'Espanyol, però n'estic orgullós. El meu record més antic com a perico data de 1988, quan anava amb cotxe per Sarrià i li vaig dir al meu pare que frenés perque li volia demanar un autògraf a en Lauridsen, que passejava el seu gos pel carrer. El meu pare va frenar i vam sortir els dos escopetejats del cotxe. Em va signar un autògraf en un full de l'agenda de la meva mare que encara guardo. El mateix any em vaig fer una fotografia amb ell que guardo en forma de diapositiva.

El primer record que tinc d'un partit és de les semifinals de la Uefa, però no del partit, sinó de que anant cap al camp em vaig deixar mitja bamba a les escales mecàniques de la parada dels ferrocarrils de Sarrià. Es pot dir que vaig entrar al camp descalç d'un peu. Del partit en sí no recordo res en absolut, però el meu pare sempre explica que estavem a la primera fila de l'amfiteatre de sobre la tribuna i que, amb el gol de Pichi, vaig saltar tant que em va haver d'agafar dels pantalons perque no caigués tribuna avall. Gràcies Papa per salvar-me la vida

El segon record més antic que tinc de Sarrià és d'un partit contra el Sabadell a les darreres jornades de la lliga 87/88. No sé perquè però estava a tribuna tocant amb el gol sud. Vam empatar (1-1) i crec que vam marcar nosaltres primer.

La temporada 88/89 el meu pare em va fer soci a la segona volta, però no em va renovar a l'estiu següent. No recordo els partits, però recordo el dia que em va regalar el carnet.

El següent record en blanc-i-blau el tinc al Nou Camp. Recordo que estava a la tercera graderia del gol que toca a la Diagonal i que vaig celebrar molt l'empat de l'Espanyol just abans de la mitja part (1-1). Al final vam perdre 5-2. L'Abril del mateix any recordo una rosca perfecta de falta directa contra el Burgos a la porteria del gol sud de Sarrià, obra de Wuttke. Jo la vaig veure des del gol nord.

L'estiu de 1996 em van tornar a fer soci, i fins ara. Vaig anar tota la primera volta sol al gol nord de Sarrià, fins que un 5 de Gener de 1997 a les 12 del migdia vaig anar a veure un partit de lliga contra el Compostela. En aquest partit vaig conèixer el perico més gran que ha parit mare. És l'exemple a tenir en compte de seguidor de l'Espanyol i, a sobre, és un tio collonut. No diré de qui es tracta perquè és un de vosaltres, però ell ja ho sap. Des d'aquell dia que veig els partits al camp al seu costat. I és tot un plaer.

Demano perdó si en aquest escrit hi ha dades incorrectes, us prometo que les dic totes de memòria.