AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Per la Montse

Benvolguda Montse, 

Estàs emprenyada, com ho estan molts dels signants d'un manifest que heu fet circular els independentistes pericos. Amb tot el dret, per descomptat, a declarar-vos independentistes i pericos i que se sàpiga. Però exigir que el vostre club sigui com vosaltres, ja és una altra cosa. Sé que contestareu que no, que vosaltres sou els alegres i imparcials defensors dels drets i de la democràcia, i és clar, de Catalunya. Mots que avui dia estan segrestats, i ja no signifiquen el mateix per tothom. Fixa't per exemple que curiós és parlar de democràcia i voler que una entitat es posicioni sense tenir en compte el pensament dels socis que la componen. Què hem de posicionar doncs exactament a favor de les teves tesi? Les cadires de l'estadi? L'estàtua de Jarque? L'escut? El club no és res d'això Montse. Els clubs som les persones que els componem. Caps que pensen. Idees. Diversitat. I una sola cosa comuna: que seguim al mateix club de futbol. Res més.

És evident que el que demanes no té cap lògica, però no importa. Tu t'has emprenyat igual i has escrit a La Grada una carta ben abrandada. Una carta que és un insult majúscul al teu club, a la gent que el compon i també a la raó. No dubto que encegada com estaves -no li has passat ni el corrector- no tens ni punyetera idea del que en realitat has escrit. Per aquesta raó, t'ho vaig a copiar i pegar aquí, perquè potser si ho rellegeixes, te n'adones. I reflexiones.

"portem anys reivindicant a la Generalitat, a l'Ajuntament de Barcelona, als mitjans de comunicació i la Federació Catalana de Futbol que ens tractin com l'equip català que som, i de Barcelona. Doncs be, ara era el moment de donar resposta i demostrar que nosaltres, reinvindiquem perquè com a club ens sentim com a tal, catalans i de Barcelona, que la nostra demanda ve per un fonament envers la nostra història i la nostra massa social, i no, avui no hem donat la talla. Som l'únic club català que no hem fet un comunicat, l'únic que hem callat, ni a favor ni en contra, silenci".

O sigui Montse, que no ens mereixem cap tracte digne per haver nascut aquí fa 116 anys, 117 el mes vinent. Si no sortim a la foto de l'independentisme, no mereixem res. Hem de demostrar que som catalans. Si no ho demostrem, no ho som. Si no pensem igual que tu, ens negues la catalanitat. Al club, i per cert, també ens la negues als que discrepem a títol individual. Per cert, no som l'únic club català que no s'ha posicionat, però sí que som l'únic al qual li discutiran la seva catalanitat per no fer-ho. I tot per no posicionar-se políticament a favor de la independència. Que no? Però si ho admets tu mateixa en la carta! Mira,

"estem parlant que un dels temes és el dret a decidir si Catalunya ha de ser o no un estat de dret independent (...) estem parlant de poder decidir si el que es vol es un si o un no a tenir un estat independent"

No era que no parlàvem d'independència? Clar que sí. O sigui, tu vols que l'Espanyol es posicioni pel dret a decidir. Una posició política. Però a més vols que ho faci en un moment en el qual després d'anys de regatejar, ja ningú amaga que aquesta és una reivindicació netament independentista. Vols que l'Espanyol es signifiqui com a independentista, ara i avui i t'importa un rave si els teus consocis ho són, o no. I si no, mira que els dius, mira,

"L'Espanyol te una massa social de 28.000 socis, i una massa simpatitzant de prop de 700.000 (...) i això inclou pensaments molt diversos, molta pluralitat, incloses les que no creuen que s'hagi de votar, i és respectable totalment, pero per sobre de tot, s'ha de donar suport al poble de Catalunya i les seves administracions si volem que ens els donin a nosaltres, si realment ens sentim don la història ens ha creat"

Aquest paràgraf és bèstia perquè admets que hi ha pluralitat de pensament i després... te la carregues! Visca la democràcia! Pensis el que pensis, s'ha de fer costat a l'autoanomenat "poble de Catalunya". Està clar que el Forcadellisme, ha quallat i els que no pensem com vosaltres, no som del poble. I cal sortir a la foto, sobretot ho hem de fer si algun dia hi anem a parar la gorra. Molt preocupant és això de "don la història ens ha creat" (interpreto que vols dir 'd'on'). És a dir, que vam néixer aquí per puta casualitat, però si volem ser tractats i considerats com a catalans, pensem el que pensem, passem per l'adreçador, perquè si no tu ja adverteixes el que passa,

"(...)potser al final resultarà que ens hem merescut el tracte que hem rebut, perquè quant nosaltres hem hagut de respondre, per primera vegada, hem desaparegut."

Ens mereixem el que hem fet, Montse. Ens hem portat malament. Hem amagat el cap sota l'ala en el moment en què Catalunya necessita als seus fills. M'emociones. Ets Rafel de Casanova ferit des del seu pedestal cridant a la batalla. Està clar que ens hem portat malament i que la nostra catalanitat està en qüestió. Som a un país curiós que li atorga catalanitat als nouvinguts de fa un parell d'anys, especialment si s'enfunden la samarreta del Barça i agafen una estelada i la qüestiona a gent que ha nascut aquí. Però si no ho fem, ens ho hem merescut. La discriminació. L'anorreament. Ser assenyalats. Haver de demostrar contínuament qui som i aquesta adhesió incondicional que demanes. Tot plegat fa mandra. Ja acabo,

"potser no em sentiré tant representada com abans, però sobretot ja no em sentiré amb tanta força per defensar-lo. Ara per ara, ja no tinc arguments".

Jo te'n donaria molts d'arguments, però si no pots, tranquil·la. T'allibero de la tasca de defensar-te. Perquè en realitat Montse, no has de defensar-te de res, ningú ho hauria de fer. Perquè no has comès cap pecat per ser d'un club de futbol determinat. Un club. Un club de futbol. Futbol. Això no hauria d'estigmatitzar ningú. No et converteix en traïdora ni en apàtrida. Futbol. Tret és clar que comparteixis els arguments d'aquells que ens ataquen. I aquest és el teu problema, Montse. Que et sents culpable. Perquè ets dels que pensen que tota persona, animal o cosa d'aquest país s'ha de significar. I molt especialment ho hem de fer aquells que tot i néixer aquí portem el pecat original a llocs tan visibles com el nostre nom. I llavors, perquè no pateixis més, perquè no hagis de passar-ho malament amb aquestes horribles contradiccions interiors, és millor que t'alliberis d'una altra cosa. Un pes que no pots suportar. El del teu carnet.

Molta sort, Montse. Per a tots. 

Francesc Via 

@francescviapol    


 04/12/2017 La lliga de Quique
 20/11/2017 Cal fitxar un davanter
 05/11/2017 Tres esmenes al projecte
 16/10/2017 No li importem a ningú
 11/09/2017 Ni tremendisme ni ingenuïtat: alerta
 24/08/2017 Vendre Aarón (o qualsevol)
 12/07/2017 Hipoteques
 07/07/2017 No anem bé
 15/05/2017 I Rousaud, què en pensa?
 07/03/2017 Europa és un desig
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 57