AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

Amb els de casa

El mercat d'estiu es va tancar millor del que pronosticàvem un parell de dies abans. 

Als dos dies finals els havien precedit uns mesos en els que va quedar demostrat que la planificació esportiva, en el supòsit que existís, era bastant deficient, sobretot perquè, enmig del mercat de fitxatges, algú va descobrir que existia una cosa anomenada límit salarial que ens impedia incorporar nous jugadors. Sembla que ni la marxa de Caicedo, a principis d'agost, va ser suficient per permetre les arribades de jugadors en posicions clau, com el lateral dret i el centre de la defensa.

A més, ha calgut reutilitzar el dorsal 21 perquè ens ha quedat una plantilla més àmplia de la que volien els tècnics, el que demostra un altre cop que no es va planificar bé. Per cert, a mi que es torni a utilitzar el dorsal 21 i el llueixi un jugador fet a la casa no em provoca cap mena de trasbals emocional. Em sembla que amb l'estàtua, el nom de la ciutat esportiva, els aplaudiments al minut corresponent, el dorsal estampat al braçal de capità i que el número 21 el porti un xaval de la casa ja fem per honrar la memòria de Dani Jarque. Ho dic per rebaixar una mica el to dels que parlen del sacrilegi de veure el 21 corrent per la gespa.

Les tres últimes incorporacions a l'equip, Dídac Vilà, Sergi Darder i Sergio Sánchez, que van aterrar els dos últims dies de mercat, van fer que acabéssim amb un bon regust de boca perquè a l'Espanyol som molt sentimentals i això de veure tornar tres jugadors sortits de la pedrera ens toca la fibra sensible. Però, més enllà de que ens posi catxondos que es facin petons a l'escut en la seva presentació, un jugador que sent els colors, i els formats a casa els senten, és indubtable que sempre posa un plus més que un altre que juga a l'Espanyol només perquè li paguem un sou.

Jo sóc dels que pensa que el nostre equip sempre hauria de tenir una base important de jugadors de la pedrera i complementats per jugadors de fora que marquin la diferència. O, una altra forma de veure-ho, entre un jugador normal de fora i un jugador normal de casa, sempre el de casa. Sempre, és clar, que tingui el nivell necessari per competir en la categoria.

Tenir dotze jugadors fets a casa (o onze si descomptem Javi López que va arribar amb 21 anys al B) és motiu d'orgull, d'esperança, d'il·lusió i, sobretot, de confiança en que enguany farem una passa endavant. Serà difícil que aquesta passa sigui suficient per arribar a Europa, però som l'Espanyol i hem vist coses bastant més miraculoses.

Sigui com sigui, ara toca sortir a mossegar al Camp Nou i si és amb majoria de jugadors de la casa molt millor.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Facebook

Blog   


 12/09/2017 Ridícul al Camp Nou
 03/08/2017 Caicedo tap de suro
 27/07/2017 Tot esperant la neteja de Chen
 07/07/2017 Tard i malament
 04/06/2017 La nova estructura directiva
 30/05/2017 La porta Ernesto Valverde
 19/05/2017 L'hora de la veritat
 03/05/2017 La pistola
 27/04/2017 Per què cal guanyar el derbi
 10/04/2017 Bojan Krkic perico
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 24