AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Vendre Aarón (o qualsevol)

L'interés del City per Aarón va desfermar ahir la rumorologia perica. Sens dubte seria la notícia de l'estiu. I seria a més una gran notícia. Tots els aficionats volen vendre als jugadors prescindibles -i si pot ser a bon preu- i quedar-se als bons, però això és una quimera. L'Espanyol necessita recursos i ha de vendre a Aarón o a qui sigui. A qui sigui. L'Espanyol necessita més potenciar la plantilla que a cap actual jugador de la mateixa.  La novetat és que aquest cop, els diners no són per pagar l'aigua, la llum o el gas, sinó que s'han d'emprar per potenciar la plantilla, per créixer. Però compte, perquè no és el mateix aquesta venda a principi d'estiu que a 24 d'agost, a vuit dies pel tancament del mercat, on qualsevol fitxatge valuós -cap equip vol deixar anar als bons, recordeu- gairebé duplica el seu preu. A més, honestament, també em genera molts dubtes posar els diners en mans de persones que fins ara no han demostrat ni capacitat per explotar adequadament els recursos existents, ni cap mena de previsió durant el mercat.

Vendre sí. Vendre sempre, si és vendre per créixer, com ha fet des de fa més d'una dècada el Sevilla sense despotenciar-se. És més, per un club com l'Espanyol, retenir la seva columna vertebral, és un luxe que pot pagar molt car, en fitxes i en opcions de mercat. Els diners no es guanyen quan vens, si no quan compres. I fins ara, aquest estiu, l'Espanyol no cap incorporació que pugui considerar-se patrimoni pel club. Tenim carència de jugadors vendibles i excés de jugadors en la recta final de la seva carrera amb fitxes inflades. Aquesta és la raó de l'embús produït durant l'estiu amb l'afer del límit salarial. Ara, una bona venda podria ajudar a desembussar la situació, però ¿és el moment? Més dubtes: el primer jugador que ha sonat com a substitut, torna a ser un jugador veterà. Cap aposta doncs, per jugadors que puguin revaloritzar-se. Seguim amb la tònica. ¿Projecte? No. Rendiment immediat, com li agrada a qualsevol entrenador. Això no obstant, el substitut que sona torna a ser un ex deixeble del míster.

El tema del preu, clàusula o no, no és tan transcendent com es pugui semblar. Vendre no és qüestió d'orgull sinó de sentit de l'oportunitat. El preu d'un jugador és, bàsicament, la quantitat de diners que un club està disposat a pagar per ell, com hem vist en l'afer Neymar. El valor, és una altra cosa. Per acabar de fixar el preu, intervenen altres factors, com la necessitat de vendre i el cost del seu substitut, perquè amb els 20 milions dels quals es parla, s'hauran de fitxar no menys de tres jugadors. Compte. Tornem a insistir, vendre si, vendre sempre, si és per créixer. Però la possible venda d'Aarón serà una mostra més de la capacitat dels nostres gestors per explotar els recursos. Una capacitat que de moment, ofereix moltes més ombres que no pas llums.

Francesc Via 

@francescviapol    


 25/09/2017 Per la Montse
 11/09/2017 Ni tremendisme ni ingenuïtat: alerta
 12/07/2017 Hipoteques
 07/07/2017 No anem bé
 15/05/2017 I Rousaud, què en pensa?
 07/03/2017 Europa és un desig
 14/12/2016 Chen y la letra pequeña
 27/10/2016 Rastar: compre a la prensa
 17/10/2016 Els pacients
 06/10/2016 El cine
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 57