AVUI A POL

El tercer pal per Oriol Rosell

Competim, doncs existim

El partit d'ahir a Sevilla va ser, per sobre de tot, clarificador. Va posar sobre la taula les virtuts i les vergonyes d'un equip que, segons Lardín, canviarà ben poc abans del tancament del mercat de fitxatges. Les virtuts són les que ja vam veure la segona volta de l'any passat: solidesa, ajudes constants, idees clares i contraatacs perillosos. Tret d'alguna errada individual, l'Espanyol és un equip que gairebé no concedeix ocasions clares de gol. Els rivals han de picar pedra per trobar una escletxa a la defensa i això sempre és sinònim de punts al sarró. Aquesta solidesa en defensa és la que ens va permetre assolir la vuitena posició la temporada passada i la continuació del bloc de l'equip ha permès que continui donant fruits a dia d'avui. Que duri.

A l'Espanyol de Quique Sánchez-Flores, però, l'equip rendeix per sobre de les individualitats. Al partit d'ahir vam poder veure jugadors com David López, Fuego, Diop, Piatti, Gerard Moreno o Baptistao rendint a un bon nivell. Altres com Pau o Naldo també van fer un bon partit, tot i que amb alguna errada puntual greu. Els laterals, en canvi, van patir de valent: Javi López va fer a la primera part horrible i Aaron va ser constantment superat per Navas. Cas a part és el de Jurado que, com de costum, va jugar el seu propi partit que res tenia a veure amb el de la resta de companys.

El mèrit de l'entrenador és haver aconseguit que aquesta diferència de rendiment entre jugadors (que amb noms canviants acostuma a donar-se a cada partit) no trenqui mai l'equip. Encara que el porter s'empassi un gol, l'equip competeix. Encara que el central no estigui fi i li guanyin l'esquena amb facilitat, l'equip competeix. Encara que el davanter falli tres ocasions cantades, l'equip competeix. Un té la sensació que encara que les set plagues d'Egipte caiguessin sobre el vestidor, l'equip seguiria competint. I això és una excel•lent notícia. Queda el dubte, però, d'on podríem arribar si tinguéssim una plantilla on tots els jugadors rendissin de manera més o menys homogènia. Amb un parell de laterals de nivell que milloressin els d'ahir (o els generessin competència) i un bon extrem per la dreta, què haguéssim pogut fer al Pizjuán? Malauradament, un any més la plantilla té esquerdes que esperem que no trenquin un bloc que, per ara, sembla resistent. Jo, per si de cas, encendré un parell o tres d'espelmes perquè les lesions no ens afectin gaire.

Oriol Rosell 


 13/09/2017 Quin és l'objectiu?
 04/09/2017 El derbi es pot guanyar
 05/06/2017 Benvingut, Girona!
 18/04/2017 El mètode Quique
 11/03/2017 Tenim un pla
 20/02/2017 No perdem la fe
 12/01/2017 Els altres catalans
 20/12/2016 La simfonia del Camp Nou
 04/12/2016 L'arquitecte
 17/10/2016 L'hora de la veritat
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 18