AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

Tot esperant la neteja de Chen

Quan es va anunciar que Chen Yansheng compraria la majoria d'accions del club ràpidament vaig escriure que calia fer molta neteja. Veníem d'uns quants anys d'una decadència que creixia de forma exponencial i que havia deixat el club al límit de la desaparició per culpa d'una gestió pèssima. I tot plegat es feia insuportable.

L'arribada de Chen Yansheng, a més de ser la salvació en termes econòmics, va significar una glopada d'aire fresc per tota l'afició que, de cop i volta, es va posar a venerar al nou propietari amb un acte de fe insòlit. I no va ser perquè Chen fos conegut i amb una gran reputació entre els pericos, sinó perquè semblava una cosa seriosa i difícilment seria pitjor que els que havíem hagut d'aguantar les últimes dècades.

Ha passat més d'un any i mig des de l'aterrada de Chen però jo tinc l'estranya sensació que Chen ha posat el fre de mà. És una sensació que fa setmanes que tinc i que darrerament he pogut contrastar amb d'altres pericos.

És evident que en el terreny econòmic el President va trigar poc en eixugar part del deute i, en conseqüència, en portar la tranquil·litat al club. Això es va traduir en poder confeccionar una plantilla que ens ha permès tenir una temporada més que còmode i que ens ha deixat molt a prop d'Europa, fet que ha significat que el nivell d'exigència s'hagi disparat i ara pugui provocar més d'un desengany la temporada vinent. Però això seria motiu d'un altre article.

El fet és que hi ha moltes coses que, com a mínim des de fora, no sembla que hagin canviat massa en el més d'any i mig que fa que el President va aterrar. Chen va confeccionar un Consell d'Administració nou, però no hi ha hagut canvis profunds al club com tots esperàvem. Hi ha persones amb càrrecs importants que venen de l'etapa anterior i que segueixen ocupant llocs de responsabilitat amb uns resultats similars als que venien aconseguint amb els dirigents anteriors. És de sentit comú: si es fan les coses iguals i amb les mateixes persones, els resultats són iguals. Si els resultats eren dolents i res no canvia, seguiran sent dolents.

El novembre de 2015 vaig escriure que el President havia de fer neteja, però les poltrones segueixen ocupades. El novembre de 2016 vaig escriure que seguíem esperant que el pla del President comencés a provocar canvis en algunes àrees del club, però tothom segueix allà mateix. Passen els mesos i jo no perdo la fe en que arribaran els canvis i podrem fer el salt endavant que tots estem esperant des de fa massa anys. I mentre aquesta neteja no arriba tinc la sensació que no acabem d'enlairar-nos.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Facebook

Blog  


 27/11/2017 Excuses per renovar el carnet
 12/09/2017 Ridícul al Camp Nou
 06/09/2017 Amb els de casa
 03/08/2017 Caicedo tap de suro
 07/07/2017 Tard i malament
 04/06/2017 La nova estructura directiva
 30/05/2017 La porta Ernesto Valverde
 19/05/2017 L'hora de la veritat
 03/05/2017 La pistola
 27/04/2017 Per què cal guanyar el derbi
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 25