AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Hipoteques

Mentre passem la calor de l'estiu preocupats per qui acabarà venint aquesta temporada, a mi preocupa molt, però molt més, la configuració d'aquesta plantilla a futur. El que està passant ara amb el límit salarial no és sinó fruit d'errades que ja hem comès, algunes de les quals són més assumibles que altres. Ens hem queixat molt de la planificació de l'any passat però també cal entendre que el club havia de fer fora a molts jugadors i que ho va fer gairebé a cost zero, amb l'excepció de Ciani el darrer dia de mercat. D'altra banda, cal entendre també que calia seduir a jugadors nous a què confiessin a venir al club quan portàvem anys amb el cartellet de pagar poc i malament. La feina que es va fer es pot criticar, però també s'ha de posar en valor, i ara per ara tenim un equip capacitat per consolidar-se sense problemes a la zona mitja de la taula. Sense drames, doncs. Però en l'ànim de tots hi és que calia fer enguany un salt més endavant, i ara hi ha poc marge per intentar-ho. Poquíssim. La notícia és que com a mínim dos anys vinents serà molt complicat canviar aquesta tendència.

Ens queixem molt de la renovació de Caicedo, però hem de posar-nos també en context per saber com es va prendre la decisió. Chen acabava d'aterrar al club i veia com en hores, li dimitia Òscar Perarnau, i el jugador franquícia de l'equip -que feia aquell cap de setmana un autèntic golarro davant el Vila-Real amb Chen per primer cop a la llotja- deia que tenia una oferta per marxar. Tot això amb els dubtes que ja planaven sobre Galca i sobre la possibilitat de perdre la categoria. Es va decidir comprar la totalitat dels seus drets i prorratejar-los amb la fitxa. A hores d'ara, la decisió és qualificada unànimement com a errada, però cal ser a la pell dels que la van prendre per valorar-ho amb pros i contres.

Hi ha altres decisions que no han estat presses diguéssim, amb l'escalfor del moment, sinó que hem tingut molt més temps per meditar-les i al meu judici, comprometen també molt el futur de la plantilla i la possibilitat de créixer que, desenganyem-nos, només es pot fer amb inversió. Per exemple, tots volíem que renovés Diego López, però, quin preu estàvem disposats a pagar? Diego va ser un puntal la passada temporada, però ara és la fitxa més alta de la plantilla. Ell, no pas Caicedo. Ha l'Espanyol de pagar tant per tenir un porter que a més és a la recta final de la seva carrera? Però és que estem a més davant un paradigma, ja que hi ha molts jugadors que acaben el 2020 i en aquella data més de mig equip titular hi haurà superat amb escreix la barrera dels 30 i veuran com juguin o no, s'incrementa any rere any la seva fitxa. Ens espera una plantilla envellida i cara. I per trencar el sostre salarial haurem d'ingressar molts més diners i això es molt difícil si no entrem en competició europea, perquè ni cobrarem de la LFP, ni de la UEFA ni atraurem patrocinadors importants.

L'Espanyol té el futur esportiu hipotecat a nivell salarial. I ja se sap que quan tens una hipoteca que no pots pagar, l'única solució és vendre. El problema és que als de 30 que cobren pasta llarga, ningú te'ls vindrà a buscar i malauradament sovint un acaba venent als únics que es volia quedar. Això, a mi, em preocupa. I pel que expliquen, a Chen també.

Francesc Via 

@francescviapol   


 20/11/2017 Cal fitxar un davanter
 05/11/2017 Tres esmenes al projecte
 16/10/2017 No li importem a ningú
 25/09/2017 Per la Montse
 11/09/2017 Ni tremendisme ni ingenuïtat: alerta
 24/08/2017 Vendre Aarón (o qualsevol)
 07/07/2017 No anem bé
 15/05/2017 I Rousaud, què en pensa?
 07/03/2017 Europa és un desig
 14/12/2016 Chen y la letra pequeña
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 57