AVUI A POL

Fairplay per Jordi Pineda

Futbolistes, més que noms

Borja Valero, Granero, Botía, fins i tot Bojan... Molts rumors, com és lògic en aquestes dates, són els que ronden al voltant de l'Espanyol. El mercat de fitxatges obre la finestreta i els reforços d'aquest marcaran l'esdevenir de la pròxima temporada. És a dir, que és indispensable que aportin un salt de qualitat a l'actual base que s'ha format per poder aspirar a objectius encara més ambiciosos que els d'aquest passat curs: Com es va dir fa poc, lluitar de forma real per Europa League i quedar entre el top-8, al que jo afegiria aconseguir competir de tu a tu amb els equips més grans, amb els que aquesta temporada, per exemple, han estat per sobre nostre, com és el cas del Sevilla, l'Athletic o el Villarreal. Equips amb el qual aquest curs ens ha costat competir al seu mateix nivell, però que han de ser de la nostra lliga.

És per això que no es pot fallar en les incorporacions que es realitzin aquest estiu, i que aquestes han d'aportar més nivell a la plantilla. Però és això, més nivell, no només noms. I és que hi ha la tendència a pensar que fitxar jugadors amb molt de nom dins del món futbolístic és garantia d'èxit, i en absolut és així. De fet, a vegades és millor contractar jugadors més desconeguts per l'afeccionat o amb menys de glamur dins l'elit futbolística, però capaços d'aportar un gran rendiment. Sergio García està bé, significa el retorn d'un ídol i un valor afegit pel vestuari, però tampoc cal abusar d'aquest perfil de futbolistes.

En opinió meva, l'Espanyol hauria d'obrir de bat a bat les portes del futbol internacional, sobretot de lligues amb menys repercussió però que alberguen joves talents, i de la Lliga123, una font inacabable de grans promeses que poden explotar a l'elit. I sinó, només cal veure l'exemple de l'Eibar. I no per ser un equip amb aspiracions més elevades significa que sigui un fracàs anar a buscar algun jugador a la categoria de plata del futbol estatal, però només algun i ben triat. Per exemple, perquè no Samu Sáiz, o Brandon, com tants altres que apunten grans maneres.

Els millors fitxatges no seran aquells que es mesurin pel grau mediàtic del jugador, sinó per la qualitat d'aquest. A més a més, sempre mantenint una base veterana al vestidor, seria un valor afegit anar a buscar joves promeses, però també amb present, de rendiment immediat, amb la idea de generar actius i adoptar una filosofia com la que durant molts anys va emprar Monchi al Sevilla. Comprar baix, i vendre alt. Perquè vendre, si es ven bé, tampoc és de fracassats. I recorden quants jugadors van explotar a l'equip hispalenc venint de lligues estrangeres o de Segona? Doncs Vitolo n'és un exemple, entre molts d'altres. Dit això, confiança absoluta en Perarnau i Lardín, perquè segur que no ens defraudaran!

Jordi Pineda 

@JordiPineda23    


 30/04/2017 Així vaig veure jo la pistola de fogueig
 28/04/2017 Ca n'Orgul
 30/03/2017 Valorar la feina fosca
 06/03/2017 El dilema d'Europa
 04/02/2017 Abonats a fer el ridícul
 02/01/2017 Rebutgem la cara i ens quedem la creu
 18/12/2016 Els veïns, retratats
 02/12/2016 Sense perdó
 21/10/2016 L'ambició en el joc
 20/09/2016 Ni guanyarem la Lliga, ni baixarem a Segona
1 | 2