AVUI A POL

El tercer pal per Oriol Rosell

Benvingut, Girona!

L'ascens del Girona a primera divisió és una excel•lent notícia per al futbol català i, per tant, per als pericos. Fílies i fòbies personals a banda, l'aparició d'un tercer club català a primera pot ajudar, a llarg termini, a corregir l'enorme anomalia futbolística que vivim a casa nostra amb un monstre que ho devora absolutament tot amb l'única excepció que representa actualment l'Espanyol. És cert que la presència d'un altre club català a primera també pot tenir algun aspecte negatiu per a nosaltres, però els positius els superen amb escreix.

No cal fer futbol ficció, sinó senzillament buscar exemples anàlegs, i en tenim un de ben clar a l'hoquei. El fet que hi hagi multitud d'equips catalans a l'OK lliga fa que el monopoli blaugrana sigui impossible, tot i ser els més rics i els qui guanyen amb més regularitat. A Vic són del Vic, a Sant Sadurní són del Noia i a Reus són del Reus, perquè porten molts anys competint al màxim nivell ja no només entre ells, sinó contra el gran monstre. Tots ells han patit durant anys el Barça i el seu espoli. Que tots competeixin contra el Barça any rere any no només és un símptoma de normalitat esportiva, sinó que ajuda a assolir també una normalitat mediàtica. El tracte que rep l'Espanyol per part de la premsa esportiva de casa nostra és impensable en el cas d'aquests clubs d'hoquei, perquè la situació esportiva és de normalitat. Una cosa va directament connectada a l'altra.

Quins equips catalans de futbol han competit contra el Barça els darrers trenta anys? Només nosaltres. L'única excepció han estat el Lleida i el Nàstic una sola temporada cadascun, temps insuficient per consolidar absolutament res. Necessitem al Girona molts anys a primera perquè ens ajudi a fer veure a tothom que voler competir contra el Barça és una situació de normalitat esportiva. Res li aniria millor al futbol català que veure al Girona guanyar al Barça pel simple fet d'intentar assolir els seus propis objectius. Repeteixo la paraula: normalitat. El futbol català necessita que els nens i les nenes de Girona siguin majoritàriament del Girona, i això només es pot aconseguir amb l'equip a primera divisió uns quants anys consecutius, no canviarà de la nit al dia.

Llegia ahir alguns pericos queixar-se de la pèrdua de quota mediàtica que tindrà l'Espanyol als mitjans de casa nostra la temporada vinent. Quina quota? Si ja gairebé no existeix! Els grans diaris esportius ens dediquen tan poc espai que ja no poden reduir-lo, i amb la quota televisiva passa tres quarts del mateix. Estem tan oblidats als mitjans que ja hem fet el clic i automàticament els ignorem, utilitzant mitjans com aquesta web o les xarxes socials per a estar al dia de l'actualitat perica. I us puc assegurar que en aquesta santa casa no perdrem quota mediàtica.

Oriol Rosell 


 13/09/2017 Quin és l'objectiu?
 04/09/2017 El derbi es pot guanyar
 20/08/2017 Competim, doncs existim
 18/04/2017 El mètode Quique
 11/03/2017 Tenim un pla
 20/02/2017 No perdem la fe
 12/01/2017 Els altres catalans
 20/12/2016 La simfonia del Camp Nou
 04/12/2016 L'arquitecte
 17/10/2016 L'hora de la veritat
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 18