AVUI A POL

Es fútbol per David Peñín

Gràcies Piqué

No va amb segones. Et vull donar les gràcies. I em fa certa "ilu" ser jo qui ho fa; ja que tu, la teva dona i jo varem néixer els tres, el dos de febrer (una miqueta abans jo que vosaltres, és cert, o un molt abans, però en la mateixa data). 

Ho hem passat malament, Gerard, aquí a l'Espanyol, els últims anys. Tu ho saps. Molt magres. Amb plantilles que eren més barates fins i tot que les del Llevant. Durant aquest temps parlar de futbol, derbis o Europa a casa nostra era un somni (un mal somni). No vull ni recordar les alineacions amb les que us hem rebut aquest últims anys.

No hi havia partit, no hi havia derbi. La diferència era tan gran que no hi havia res. Però també he de reconèixer que tu mai ens has fallat. Entre tots els tuits, promocions de la dona, l'avió particular, les empreses, les recepcions, la publicitat i la teva professió, el futbol, encara has trobat temps per fer-nos sempre un mal gest, un menyspreu normalment. Fins i tot, amb molt mal gust com el reconeixement cap els violents.

I vull donar-te les gràcies per ser dels pocs (potser algú altre, romàntic, del plnater vostre) que mai vas deixar de tenir en compte que venies al camp de l'Espanyol, i que ens odiem.

Recordo amb cert carinyo aquell partit, un dels molts que vau guanyar gaire bé sense baixar de l'autocar. A casa nostra. Acabava el partit, i tu vas anar a buscar la pilota cap al fons de La Curva que et cantava allò que després vas denunciar. I ho vas fer poc a poc, per escoltar-ho bé, per saber el que et cantaven. I tu i jo sabem que et va fer gràcia. Perquè et vas girar rient.

No vull justificar els insults. Ni ho faré mai. Molt menys insultar a les famílies. Però tu ja saps com funciona això i ella és molt més famosa que tu (a mi m'agradava allò de "sin tetas como montañas").

No m'ho neguis Gerard, et va posar el càntic, perquè a tu, en el fons, el derbi et mola. I quan ni nosaltres mateixos crèiem en el derbi -no podíem creure en gairebé res; quan no vèiem futur, quan pensàvem que allò del desert ens ofegaria del tot, apareixies tu i amb alguna de les teves "coses" ens encenies a tots per encoratjar-nos i treure'ns del pit el "Puta Barça".

Gràcies Gerard.

David Peñín


 16/10/2017 Un nueve en invierno.
 28/09/2017 Así, sí.
 12/09/2017 Ni nervios, ni paciencia.
 12/09/2017 Ni nervios, ni paciencia.
 04/09/2017 Regreso al futuro
 16/08/2017 No hay proyecto
 17/07/2017 Dos centrales
 31/05/2017 La feina ben feta no té fronteres
 15/05/2017 El '9'; el fitxatge clau
 19/04/2017 Gran temporada en el año del Gallo
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 29