AVUI A POL

EDITORIAL

QUIQUE ES VA EQUIVOCAR

Encara ens cou la ferida pel partit d'ahir davant l'Athletic Club. La pericada majoritàriament no ha entès el que va pretendre Quique. Hi havia esperit de final, només la convocatòria, on el mister va fer entrar a tots els efectius, ja presagiava que havia de ser així. Una final. El partit d'ahir era el partit amb majúscules, però un cop més l'Espanyol en comptes d'anar com un coet, va fer llufa. En primer pla, la revolucionària alineació del mister. Ell va dir a la prèvia que només veient l'equip ja sabríem el que pretendria. I certament, encara no ho hem entès. Una final es juga amb els millors. És impensable imaginar als equips grans preparar una final sense els seus millors homes. Nosaltres no tenim BBC ni MSN, però els jugadors franquícia, els més importants, fins i tot els que més cobren, aquests partits els han de jugar sí o sí.

Quique es va equivocar. Ho demostra clarament la seva reacció al descans. És un entrenador que mai fa canvis tan aviat i de vegades ni els esgota i va fer sortir al primer minut del segon temps a Jurado i a Hernán per Roca i Melendo, dos jugadors desubicats. No hi ha volta de full. Quique també s'equivoca fent jugar en un partit transcendental a nois com Víctor Álvarez i Álvaro Vázquez. Aquests nois, que no van ser ni de bon tros els pitjors de l'equip, no poden ser tot l'any a dins l'armari olorant a naftalina i treure'ls el dia que has de lluir el teu vestit de gala. No pot ser. És un error. I la lectura de l'error a la roda de premsa, guardant el cap sota l'ala dels objectius, és una errada doble que amplifica l'errada original. No es tracta de dir si la temporada és bona o no en funció de la classificació europea, sempre que als partits, a cadascun dels partits però sobretot als partits importants, es tingui la sensació que s'ha donat tot sense reserves. I ahir tots vam marxar amb la percepció que l'Espanyol de les grans tardes no havia comparegut. Fins i tot els companys de premsa que segueixen al Athletic Club s'esperaven molt, moltíssim mes de l'Espanyol.

El partit d'ahir és una esmena contra Quique, però no a la totalitat. Cal seguir valorant l'ordre i el futbol que està creant i no deixar-se caure en histerismes per molt que la decepció sigui important. L'Espanyol no està encara per disputar finals, en això té raó, però igualment ho ha de fer i ell, deixar d'aigualir-nos el vi. Ahir era un dia per sortir amb els onze millors i després, si la benzina no arriba, es que no tenim més. Però tots els pericos van quedar-se ahir amb la sensació que els havien robat alguna cosa: la il·lusió.

PericosOnline

@PericosOnline       


 02/10/2017 PERDONAR I PERDRE
 25/09/2017 EVOLUCIÓ I CONSISTÈNCIA
 15/05/2017 ESPERANT L'EPÍLEG
 24/04/2017 GESTIONAR LES EMOCIONS
 17/04/2017 GUANYAR SENSE HORITZÓ
 10/04/2017 TORNA L'OPTIMISME
 03/04/2017 SAN MAMÉS: PROHIBIT PERDRE
 20/03/2017 DE NOU, LA PLANIFICACIÓ
 13/03/2017 VERTEBRANT L'EQUIP
 06/03/2017 REVOLUCIÓ O EVOLUCIÓ?
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 17