AVUI A POL

EDITORIAL

VERTEBRANT L'EQUIP

Divendres vam assistir a un important aval pels que creuen que aquesta temporada de transició camina cap a alguna banda, i que el projecte esportiu existeix realment. No només per la victòria sinó per la constatació, un partit més, de les esquenes sobre les quals cavalca l'equip de forma continuada. Per sobre de la sensació d'equip que es projecta, sempre hi ha els mateixos homes que apareixen de manera confiable. L'Espanyol pot quedar-se enguany a les portes d' Europa, però si fa les coses be, la temporada vinent pot muntar un equip que pugui optar de ple dret a la competició europea.

David López, Gerard Moreno i Piatti conformen el moll de l'os d'una columna que té qualitat i recorregut. Els dos primers representen millor que ningú el talent i el sacrifici, les arrels i la projecció de futur. Podríem afegir a la fulgurant aparició Aarón Martín, que en el pitjor dels seus dies no baixa mai del correcte, i a Marc Roca, que per joventut i qualitat forçosament està destinat a tenir minuts a l'equip. Cal creure que les negociacions per Diego López acabaran en bon port, i amb tots sis -compte, quatre d'ells fets a casa- es pot començar a bastir un equip que tingui Europa entre els ulls des del primer minut.

Òbviament, no estem deixant de banda a homes molt importants dins la plantilla, que seran un suport indiscutible a la construcció de l'equip, com per exemple Víctor Sánchez -a qui esperem veure en la seva posició quan es recuperi- o Javi Fuego un obrer al que malgrat l'edat li queda benzina. És cert que els centrals estan rendint a bon nivell, però sobre ells recau una sensació de provisionalitat. No sabem que passarà finalment amb Diego Reyes i Òscar Duarte ha pujat un graó però no és de moment el gran central que ha de tenir un equip que aspiri a quedar entre els sis primers. La banda dreta és la més coixa, ja que al lateral resta per veure com es recuperarà Marc Navarro i calibrar després la seva aportació real per sobre de l'enlluernament del debut. L'honradesa a prova de crítiques amb què Javi López va complir amb escreix l'altre dia tampoc li garanteix la plaça de cara al futur. Mentre que en atac Hernán és un bon element com a revulsiu, més que no pas com a titular, i no te recanvi.

Hi ha altres actors secundaris que poden tenir un paper important en moments puntuals, com el guadiànic Jurado, de talent inqüestionable però caràcter ciclotímic i Leo Baptistao, un referent de l'equip però amb cames de vidre. No cal pensar en Caicedo, tot i que per justícia cal subratllar el seu canvi d'actitud i prestacions. I hi ha encara un bon grapat de noms que des d'un graó inferior fan plantilla. Però si l'Espanyol conserva la seva columna i encerta amb els fitxatges de l'any vinent, -que retorn dels cedits al marge passaran de la mitja dotzena- i porta no menys de tres homes capacitats per tirar del carro al nivell dels David i Gerard, no caldrà que es passi tot el curs somiant en la setena plaça, sinó que tindrà arguments i credencials per entrar a Europa per la porta gran.

PericosOnline

@PericosOnline    


 24/04/2017 GESTIONAR LES EMOCIONS
 17/04/2017 GUANYAR SENSE HORITZÓ
 10/04/2017 TORNA L'OPTIMISME
 05/04/2017 QUIQUE ES VA EQUIVOCAR
 03/04/2017 SAN MAMÉS: PROHIBIT PERDRE
 20/03/2017 DE NOU, LA PLANIFICACIÓ
 06/03/2017 REVOLUCIÓ O EVOLUCIÓ?
 27/02/2017 CALDRÀ SUPERAR-SE
 20/02/2017 QUIQUE, DISCURS I FETS
 13/02/2017 LA REAL ENS POSA EL TERMÒMETRE
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 16