AVUI A POL

El tercer pal per Oriol Rosell

Tenim un pla

A la cabina de premsa número 13 de Cornellà - El Prat ahir vam tenir un debat en directe durant la transmissió del partit per part de l'equip de Pericosonline. Quan Mauricio Lemos empatava el partit amb l'ajuda de Diego López, Gonzalo de Martorell es queixava amargament del pas enrera que havia fet l'equip després de posar-se per davant al marcador. Tenia tota la raó del món, l'Espanyol esperava darrera a Las Palmas amb dues clares línies de quatre, però és necessàriament dolent, això? És sinònim de covardia o de manca d'ambició? Jo crec que rotundament no, i passo a justificar-ho a continuació.

Fins el moment del gol de Mauricio Lemos, Las Palmas no havia tingut una sola ocasió clara de gol. Tenien la possessió de la pilota i la feien circular amb molta fluidesa, d'acord, però només en horitzontal i lluny de la porteria de Diego López. Cada cop que intentaven entrar combinant pel centre fracassaven, i cada cop que obrien a les bandes i intentaven penetrar a l'àrea es trobaven amb uns laterals que van estar excelsos i que a més rebien l'ajuda dels extrems. Si el rival no és capaç de generar jugades de perill, on és el problema de tancar-se al darrera? Et pot passar el que ens va passar ahir, que una errada individual ho engegui tot a pastar fang, però les errades individuals també poden ocórrer amb l'equip tirat endavant i que una pèrdua d'un central deixi un davanter rival sol davant del porter. El risc zero no existeix, juguis com juguis n'assumeixes.

Un llegeix els comentaris a les xarxes socials i té la sensació que l'Espanyol de Quique Sánchez Flores és massa defensiu. Un equip poruc que es conforma amb molt poc i que no s'atreveix a sortir de la cova i anar a pels partits. La realitat, però, és molt diferent. Els números diuen que no marcàvem tants gols (39) des de fa disset temporades, cosa que demostra que l'equip té molt clar quin pla vol dur a terme durant els partits i que aconsegueix executar-lo. Perquè al final, com va dir Valverde una vegada, jugar bé no vol dir ni tenir més possessió que el rival ni jugar molta estona a camp contrari, sinó tenir més ocasions de gol que el teu rival. I si mirem el partit d'ahir l'Espanyol no només va guanyar per eficiència de cara a porta, sinó perquè va generar més i millors ocasions de gol que el seu adversari. Que duri!

Oriol Rosell 


 20/02/2017 No perdem la fe
 12/01/2017 Els altres catalans
 20/12/2016 La simfonia del Camp Nou
 04/12/2016 L'arquitecte
 17/10/2016 L'hora de la veritat
 04/09/2016 El retorn del rei
 22/08/2016 Procrastinació
 04/01/2016 De derbi a derbi
 05/10/2015 Tinguem la festa amb Pau
 02/07/2015 Dues pèrdues crucials
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 18