AVUI A POL

EDITORIAL

QUIQUE, DISCURS I FETS

La derrota a Bernabéu era previsible, però la nul·la profunditat de l'Espanyol combinada amb la passivitat d'alguns dels jugadors ha fet mal entre l'afició perica, sectors de la qual fins i tot atorguen crèdit a certes llegendes negres fabricades pels qui ens menyspreen. Segurament, l'estratègia de Quique d'atrinxerar-se per a mantenir viu el partit fins al final era una opció tan arriscada com sortir a buscar al rival. Probablement el resultat haguera estat el mateix però amb més gols al marcador. Perdre al coliseu blanc és sempre el més probable. Tota derrota fa mal i quan tries un camí i surt malament, sempre sembla que hauries d'haver triat el camí contrari. Però al final, aquest tipus de partits en el que la victòria és quimèrica, el que acaben configurant és, per bé o per mal, quin tipus d'equip vols ser. 

En aquest aspecte, Quique no enganya. La seva és la via del pragmatisme. Li ha funcionat en molts camps, com per exemple a La Rosaleda, on la producció futbolística en atac tampoc no va ser tan diferent de la del Bernabéu. A Quique, els temps i els punts li donen la raó. Avalen el seu treball. L'equip és on és per la via del mètode. Però una cosa diferent és el discurs. El tècnic elabora públicament unes dissertacions magnífiques que enlluernen premsa i aficionats. Evoca a l'emoció, però després, el seu futbol no te res d'emocional: és garrepa, calculador i pragmàtic. Fins i tot de vegades, poruc. La decisió de col·locar al lateral a David López, per exemple, te més d'una lectura que parla a les clares de desconfiança. Primer de tot, en altres membres de la plantilla que poden ocupar aquesta posició. Quique els està dient: "tinc onze o dotze homes a la plantilla de bon nivell. Prefereixo que juguin els bons ni que sigui fora de les seves posicions, on poden rendir més". És un missatge que pot tenir base real, i que ens retorna a l'etern problema de planificació, però que desconnecta a molts jugadors de l'equip. Amb aquest canvi, que és en si mateix una perversió del reposicionament de David López, també està renunciant a atacar, doncs ni que sigui des del centre de la defensa David és el principal armador de joc. No és estrany que a l'Espanyol li costés tant sortir des de la defensa i trenar tres passades seguides. El joc ofensiu i l'ordre tàctic comencen sempre des del darrera.

El Bernabéu ens va venir gran. Teníem massa baixes i ens falta plantilla per afrontar un repte com aquest. Però també ens manca mentalitat. L'Espanyol que hem edificat no és un equip per a grans gestes. No ho ha estat de moment, i segueix pensant com un equip petit. Quique va dir que no volia ser l'equip que porta ja 22 anys sense guanyar al Bernabéu, i irremissiblement ho va ser. Un cop més el divorci entre el discurs del tècnic i els fets. Aquest Espanyol encara té camí per créixer, però en algun punt del famós projecte caldrà canviar la mentalitat. No només dir-ho en roda de premsa, sinó fer-ho de veritat.

PericosOnline

@PericosOnline 


 15/05/2017 ESPERANT L'EPÍLEG
 24/04/2017 GESTIONAR LES EMOCIONS
 17/04/2017 GUANYAR SENSE HORITZÓ
 10/04/2017 TORNA L'OPTIMISME
 05/04/2017 QUIQUE ES VA EQUIVOCAR
 03/04/2017 SAN MAMÉS: PROHIBIT PERDRE
 20/03/2017 DE NOU, LA PLANIFICACIÓ
 13/03/2017 VERTEBRANT L'EQUIP
 06/03/2017 REVOLUCIÓ O EVOLUCIÓ?
 27/02/2017 CALDRÀ SUPERAR-SE
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 16
Deportistas