AVUI A POL

Fairplay per Jordi Pineda

Abonats a fer el ridícul

Passen els anys, i si bé canvien els professionals, els projectes, els contextos, i fins i tot els propietaris, hi ha coses que, malauradament, es mantenen immòbils. És cert que aquest curs, amb l'arribada de Chen Yansheng a l'entitat, el club ha fet un salt important cap endavant, i molt visible, en diferents àmbits, enguany, en d'altres fins i tot ha retrocedit, i molt probablement, conseqüència de disposar d'alguns professionals molt poc preparats per desenvolupar amb l'exigència oportuna les tasques que requereix el seu lloc de treball. En concret, faig referència al període de fitxatges d'aquest passat mes de gener, on el moviment més destacat, i també l'únic, malgrat l'allau d'especulacions que van sorgir durant el transcurs dels trenta-un dies, va esdevenir l'adéu d'un Demichelis, gairebé inèdit tot i el dineral que va suposar el seu breu i gens prolífic pas per l'entitat, que ara és indiscutible a l'eix del Màlaga.

Conseqüència de la mala planificació executada a l'estiu, tot apuntava que l'àrea esportiva faria ús de la finestra d'hivern per completar una plantilla molt descompensada i minava de recursos en algunes posicions. El lateral dret i la davantera, els principals mals de cap. Si més no, la irrupció de Marc Navarro a mitjans gener va provocar que s'afrontessin els últims dies de mercat amb el focus posat únicament sobre la punta d'atac. I a mesura que van anar passant els dies, més força va anar agafant el nom d'un Sergio García que va acabar esdevenint la primera opció per reforçar la plantilla, i pel qual es va lluitar fins a l'últim moment, malgrat que no arribés finalment. Fins aquí, tot correcte. Aleshores es preguntaran, i perquè l'article es titula "abonats a fer el ridícul"? Doncs per les dues qüestions que exposo en els dos propers paràgrafs.

La primera, i probablement la més xocant, si més no, des del meu punt de vista, té relació amb la figura de Jordi Lardín. Nombrat director tècnic de la primera plantilla immediatament després de la fulminant destitució d'Ángel Gómez, va afirmar el dia quinze de desembre, als micròfons d'aquest mateix mitjà, Pericos Online, que Sergio García, malgrat deixar-se estimar, no tenia cabuda en aquest projecte. Descartat pel màxim mandatari de la direcció esportiva, semblava poc o gens probable el seu retorn. Ara bé, les contradiccions i les incoherències van tornar a fer acte de presència al temple blanc-i-blau. Hores abans de tancar-se el mercat, el de Bon Pastor assistia a la llotja de l'RCDE Stadium per presenciar l'Espanyol-Sevilla, ja amb el merchandising oficial del club, un assumpte sobre el qual m'extendré en el pròxim paràgraf. Hores abans havia firmat un precontracte amb el club per incorporar-se a la disciplina de Quique Sánchez Flores just començar el febrer.

Si més no, com és sabut per tothom, el seu retorn no es va produir, tot i que no per falta de voluntat de l'entitat de dur-lo. Enguany, el club va haver d'emetre un comunicat per donar explicacions, conseqüència del ressò mediàtic que havia tingut el fet de donar per fet el seu retorn. Cert, igual hi va haver precipitació per part de la premsa, però molt més greu, falta de rigor per part del club. Dia vint-i-vuit de gener, l'Al-Rayyan anuncia al seu portal web que es nega a deixar sortir a Sergio García fins a la finalització del seu contracte, el mes de juny de l'any vigent. Dia vint-i-nou de gener, l'endemà, el club exhibeix públicament a l'estadi, amb el merchandising oficial del club, al davanter. El seu fitxatge es dóna per fet. Si més no, la seva arribada no es produeix. Com ja havia fet evident, el club qatarí es manté ferm amb la decisió de no deixar-lo marxar. Lògic, tenint en compte que és el seu jugador franquícia i arriba un tram important de la temporada per ells. La pregunta és: Si l'operació no estava madura, i molt menys lligada, perquè es creen unes expectatives tan altes a l'afició, que en no complir-se posteriorment, generen frustració i desànim just en un moment àlgid del curs? Doncs molt fàcil, perquè com he defensat a l'inici d'aquest article, l'Espanyol continua essent gestionat per algunes persones gens capacitades per exercir els seus càrrecs, d'alta responsabilitat i exigència. Doncs després passa el que passa.

Jordi Pineda 

@JordiPineda23 


 20/06/2017 Futbolistes, més que noms
 30/04/2017 Així vaig veure jo la pistola de fogueig
 28/04/2017 Ca n'Orgul
 30/03/2017 Valorar la feina fosca
 06/03/2017 El dilema d'Europa
 02/01/2017 Rebutgem la cara i ens quedem la creu
 18/12/2016 Els veïns, retratats
 02/12/2016 Sense perdó
 21/10/2016 L'ambició en el joc
 20/09/2016 Ni guanyarem la Lliga, ni baixarem a Segona
1 | 2
Deportistas