AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

L'encanteri de Quique Sánchez Flores

Diumenge passat, després que l'Espanyol perdés (2-1) a Mestalla contra el València, l'entrenador de l'Espanyol ens va tornar a deixar aquella imatge que tan vàrem criticar després de perdre al Camp Nou: es va abraçar als jugadors rivals entre somriures.

Vaig criticar aquesta actitud per Twitter i algú em va recordar que ho fa després de cada partit, sigui quin sigui el resultat.

Ningú dubta que sigui un gest de fairplay i que està bé saludar-se sempre en acabar els partits perquè "el que passa al camp queda al camp" i, un cop acabats els 90 minuts, és millor aparcar la rivalitat.

El problema és que, entenent això del fairplay, QSF també hauria de posar-se a la pell dels aficionats i vigilar més els seus gestos (com el de saludar-se enmig de somriures i abraçades) especialment després d'haver fet el ridícul sobre el terreny de joc. El que jo critico és que durant noranta minuts el nostre equip (tècnic i jugadors) fan la pena i s'arrastren pel camp sense cap esma, sense cap entrega, sense cap ordre, alineant jugadors que darrerament fan mals partits, sense cap intenció de posar la cama i lluitar pels tres punts i, quan l'àrbitre xiula el final, l'entrenador corre a abraçar-se als rivals com si els noranta minuts anteriors no anessin amb ell. El problema és no calibrar els gestos després de fer-nos passar vergonya i fer com si no hagués passat res.

Després, a la roda de premsa, QSF ens regala algunes frases ben construïdes amb el subjecte, el verb i el predicat ben posats - fins i tot fa alguna subordinada amb sentit - i ens engalipa. Estàvem tant acostumats a entrenadors que no destacaven per les seves actuacions a la sala de premsa que QSF ens sembla caviar.

Amb el pas dels mesos, però, sembla que l'encanteri de l'entrenador comença a esvair-se i ja comencem a veure-li els defectes. Ja no en tenim prou amb els seus trucs de màgia a la sala de premsa i amb l'art de quedar bé amb tothom. Arribem a l'equador de la Lliga i ja podem fer balanç perquè, a aquestes alçades de la pel·lícula, ja no hi ha excuses ni mentides que valguin.

QSF ha sabut guanyar temps i jugar amb la il·lusió d'una afició que ha somiat coses grans amb l'arribada de Chen Yansheng. He escrit algunes vegades que no podem pretendre guanyar la Lliga ni classificar-nos per la Champions, però entre aquests somnis humits i la realitat hi ha un abisme. Ara mateix estem, si fa no fa, en la mitjana on hem estat els últims anys, amb un equip que no juga a res, que no enganxa a l'afició i que està classificat enmig del no-res.

Toca despertar de l'encanteri i exigir més a l'equip, començant per l'entrenador.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Facebook

Blog   


 03/08/2017 Caicedo tap de suro
 27/07/2017 Tot esperant la neteja de Chen
 07/07/2017 Tard i malament
 04/06/2017 La nova estructura directiva
 30/05/2017 La porta Ernesto Valverde
 19/05/2017 L'hora de la veritat
 03/05/2017 La pistola
 27/04/2017 Per què cal guanyar el derbi
 10/04/2017 Bojan Krkic perico
 03/04/2017 Una pinya per anar a Europa
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 24