AVUI A POL

Es fútbol per David Peñín

Presa de decisions

Té mèrit, si tenim en compte que el millor defensa de l'equip no és de l'equip ja que té fitxa del filial. Realment a la plantilla defensa -defensa- amb una mica de cara i ulls sols hi ha un, Diego Reyes. La resta no hauria de seguir. Entenent que David i Victor no ho són, de defenses. Sols tenim un defensa realment vàlid. És brutal. Té mèrit. Això és indiscutible.

D'altra banda, Jurado, Piatti, Baptistao, Caicedo, Moreno i fins i tot l'ombra de Reyes no són allò que s'acostuma a dir "tuercebotas" però no encaixen, no s'entenen, no s'associen, no combinen, no hi ha equip de mig camp cap amunt.

Una dita del futbol ho diu clar, que per posar més davanters no atacaràs millor. Però en el nostre cas, crec que el problema és un altre. La capacitat per encertar en la presa de decisions. Que no és més que jugar bé, o sigui passar quan has de passar, i xutar quan has de xutar. Defensivament, Fuego y David López tenen un alt encert en la seva presa de decisions. Al contrari de la propensió a l'errada de la majoria dels altres defenses.

Així, per exemple, Gerard és un davanter acceptable, un bon segona punta, un mitja punta molt limitat i un mig campista horrible (sempre amb la pilota com a referent; més qui menys en aquest equipo treballa). Moreno intervé molt al centre del camp i normalment no fa ni una bé. Perquè segueix jugant i pensant com davanter.

El problema és que així podem seguir davanter per davanter. Jurado no és Xavi, com a molt és una mitja punteta que et pot fer tres o quatre jugades per partit (a canvi de perdre bastants boles), Hernán et farà un o dos bons slaloms (a canvi de que no li surtin la majoria i sumi més pèrdues), Leo es partirà la cara encara que no toqui (i sumarà més pèrdues per cada batalla innecessària) i Piatti doncs es tancarà i quan ja no sàpiga que fer li passarà el "marrón" a un company (per acabar el cercle virtuós d'aquest equip en perdre pilotes). Moltes, masses pèrdues.

I si tenim mala sort doncs la pèrdua serà davant Iniesta. Ja, diran alguns, és que és Don Andrés és molt bó i clar. Ah, et diré jo, però és que Piatti no sabia contra qui jugava, perquè justament la capacitat de presa de decisions es saber on ets, contra qui jugues i el que has de fer en conseqüència.

Un afegit de jugar amb gairebé cinc davanters que treballen però que no són recuperadors és que sumem a la pèrdua massiva de pilotes una recuperació molt enrere, i com només juguem amb un mig, i és Fuego, construir res que s'assembli a jugar és tota una odissea.

Presa de decisió també és la humilitat emocional de saber que és difícil ser perico, aquí, i no cal saber els 116 anys, amb fer un cafè i llegir els diaris n'ha prou; fins i tot no caldria, amb parlar amb qualsevol aficionat ho saps.

Sabries que és complicat després de tota la merda dels afalacs innecessaris i disculpes obligades, abans dels sopars de Nadal, qui no té un familiar que et tocarà els collons, a qui no li podràs discutir la raó o no, perquè et saltaren amb la mateixa merda de sempre, de que només sabeu donar pel cul, i que us fot fins i tot un segona perquè no esteu on tocar estar.

Sí, Quique, per nosaltres, els aficionats emocionalment, també cara al club, el cercle positiu, era un partit important. Perquè també ens hem d'acostumar de nou a ser un equip per qui tots els partits són importants. O això no és generar bon rotllo.

Però bé, la presa de decisions correctes mai ha estat un dels grans patrimonis d'aquesta "institusión."

David Peñín 


 17/07/2017 Dos centrales
 31/05/2017 La feina ben feta no té fronteres
 15/05/2017 El '9'; el fitxatge clau
 26/04/2017 Gràcies Piqué
 19/04/2017 Gran temporada en el año del Gallo
 03/04/2017 El jugador más mejorado
 21/03/2017 Complicat
 06/03/2017 Cuestión de nueve
 28/02/2017 Hasta el final
 20/02/2017 No estamos muertos, solo de parranda.
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 28