AVUI A POL

El tercer pal per Oriol Rosell

La simfonia del Camp Nou

Només havien passat uns segons de partit quan aquells qui tenim l'oïda acostumada a la sonoritat d'un estadi de primera divisió vam començar a gaudir dels càntics que van sonar al Camp Nou. La grada d'animació va iniciar el repertori amb un plat fort, el ja clàssic "Odio al Espanyol" seguit d'altres hits aclamats pel públic com ara "Pericos bastardos" o "Puta Espanyol". Els minuts anaven passant i els càntics es succeïen amb l'aprovació del públic, fins que ja amb el tres a zero al marcador la grada d'animació va donar el cop d'efecte visual a la seva gran actuació desplegant una pancarta enginyosa i racista a parts iguals. Una performance intensa de principi a final que va fer les delícies d'aquells qui havien pagat l'entrada i que no va deixar ningú insatisfet.

Pot estranyar que parli dels fets ocorreguts al derbi en forma de crònica musical, però és que per mi no deixa de ser un gran espectacle. "Sinfonía para mis oídos", que deia aquell. Lluny d'emprenyar-nos o indignar-nos per aquests insults, ens n'hauríem de sentir orgullosos. Són la demostració que encara estem vius, que encara els importem i que, sobretot, la ferida del Tamudazo encara supura a base de bé gairebé deu anys després. Per molt que els mitjans del règim ara vulguin restar importància al que va passar a la grada del Camp Nou, la realitat és la que tots vam veure i sentir: que els càntics i els insults de diumenge van ser bastant més greus que els que hem sentit a Cornellà- El Prat els darrers derbis. En aquest cas, però, ni en Jordi Basté hi dedicarà un davantal, ni la Pilar Rahola en farà un article a La Vanguardia ni El Periódico posarà la pancarta en portada a quatre columnes.

Un cop escoltada la simfonia del Cam Nou, caldrà decidir què farem nosaltres a Cornellà - El Prat. Pot semblar que falti molt per la tornada, però un derbi de Copa del Rei ens el podem trobar en poques setmanes. Personalment cada cop sóc menys partidari de l'insult. La societat evoluciona i, per sort, el món del futbol també ho fa. Fa vint anys jo cantava al gol nord de Sarrià càntics que ara em farien caure la cara de vergonya, i en el futbol actual té molt més sentit animar al nostre equip que dedicar-nos a insultar al rival. Ara, que ningú tingui complexos ni cap tipus de por: si el Camp Nou té dret a posar en marxa la seva simfonia, Cornellà - El Prat també. El proper derbi a casa fes el que et vingui de gust i, el que és més important, que no se't passi pel cap pensar en què diran els seus mitjans, perquè acabaran parlant malament de nosaltres peti qui peti.

Oriol Rosell 


 13/09/2017 Quin és l'objectiu?
 04/09/2017 El derbi es pot guanyar
 20/08/2017 Competim, doncs existim
 05/06/2017 Benvingut, Girona!
 18/04/2017 El mètode Quique
 11/03/2017 Tenim un pla
 20/02/2017 No perdem la fe
 12/01/2017 Els altres catalans
 04/12/2016 L'arquitecte
 17/10/2016 L'hora de la veritat
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 18