AVUI A POL

El tercer pal per Oriol Rosell

L'arquitecte

Un arquitecte és, segons el diccionari, un professional que dissenya els plans per a fer els edificis i en dirigeix i en controla la construcció. Tot bon arquitecte sap que un edifici només es pot construir sobre uns fonaments sòlids que aguantin el pes i els esforços de la resta del projecte. I això és exactament el que ha fet Quique amb el projecte d'equip (o d'edifici) que és l'Espanyol: treballar el bloc defensiu i començar a construir-hi pisos a sobre. No estem per tirar coets, però de moment tenim uns bons fonaments i, el que és més important, un bon arquitecte que ha dissenyat el pla d'evolució de l'equip, el dirigeix i en controla la construcció.

Estem construint un edifici sòlid però encara no sabem com serà: ja hem dit que només tenim a la vista els fonaments. No sabem si ens quedarà caseta arregladeta de dos pisos, si arribarem a veure un edifici d'oficines de diverses plantes o si serem l'enveja de tothom amb un gratacels espectacular. Dependrà en gran part de la qualitat dels materials de construcció que han d'arribar. L'objectiu oficial és la desena posició, però tinc la sensació que Quique no es conformarà amb això. La millor notícia no és veure que l'equip competeix i dóna la cara mentre va acumulant punts, sinó sentir al míster a les rodes de premsa dir que encara estem molt lluny del que volem. L'ambició, aquell concepte que alguns van segrestar ja fa uns anys i que ens havien amagat en un sòtan de Cornellà - El Prat fent-nos creure que no existia.

No sabem quin és el seu límit, però ara almenys sabem que tenim un equip que competirà cada jornada. L'empat d'ahir al Calderón té un mèrit brutal no pel fet d'aconseguir-lo en sí mateix, sinó per haver-ho fet seguint exactament el pla establert. Vam jugar exactament al que Quique va voler, no al que pretenia l'Atlético d'un Simeone que va acabar desesperat a la banda. El petit pas endavant que vam fer ahir va ser seguint fil per randa els plànols del nostre arquitecte. Només va faltar encert en el gol, tot i que les ocasions clares hi van ser. Tot arribarà.

Fa unes setmanes Quique demanava paciència amb la defensa i el temps li ha donat la raó. Vuit jornades sense perdre i cinc partits i mig sense rebre cap gol parlen per ells mateixos. Ara cal incidir en els mecansimes i automatismes d'atac. Calma, de vegades no som conscients que venim de molt i molt avall. Aquest Espanyol de Quique va fent passes endavant cada jornada i, sortosament, encara en queden moltes per acabar la lliga. A nosaltres ens toca gaudir i animar, que de treballar i millorar l'equip ja se n'ocupa qui li pertoca: l'arquitecte.

Oriol Rosell 


 13/09/2017 Quin és l'objectiu?
 04/09/2017 El derbi es pot guanyar
 20/08/2017 Competim, doncs existim
 05/06/2017 Benvingut, Girona!
 18/04/2017 El mètode Quique
 11/03/2017 Tenim un pla
 20/02/2017 No perdem la fe
 12/01/2017 Els altres catalans
 20/12/2016 La simfonia del Camp Nou
 17/10/2016 L'hora de la veritat
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 18