AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

El fracàs de la grada d'animació

D'entrada vull fer una afirmació que repetiré sempre que calgui: tot el que passa al RCD Espanyol és responsabilitat dels seus directius. Però no és una afirmació exclusiva que només apliqui a l'Espanyol, es tracta d'una màxima que aplica a qualsevol organització, empresa, club de futbol, etc. Dit això, que la responsabilitat última sigui del club, no vol que les culpes no estiguin repartides.

Aquest post neix arran del  comunicat oficial del club del dilluns 21 de novembre  en el que anuncia que abandona el projecte de creació d'una única graderia d'animació a l'estadi. I en aquest article explico com ho veig jo des de fora i com aficionat, en tant que no conec (ni vull conèixer) les interioritats de les negociacions.

Tot aquest tema de la unificació de l'animació a l'estadi en una única grada va ser una mesura impulsada per La Liga a tots els estadis. Per tant, el que va fer l'Espanyol és seguir les directrius de La Liga i a l'estiu va anunciar que crearia una única graderia d'animació en la que hi haurien de conviure tots els grups d'animació organitzats i que s'ubicaria als sectos 109 i 110, darrera la porteria del gol de Cornellà.

Això suposava posar d'acord La Curva (que abans de l'estiu ja ocupava la zona escollida) i la Juvenil, que un temps enrere havia abandonat aquella zona per ocupar un altre sector a la segona graderia del gol de El Prat. Per tant, d'entrada l'objectiu ja semblava complicat: tornar a unificar dos grups que s'havien separat temps enrere, una cosa semblant a tornar a casar una parella divorciada. El repte, per tant, era majúscul i el desenllaç fracassat ho ha evidenciat.

Vist en perspectiva (reconec que ara és molt fàcil dir-ho), potser calia haver explicat públicament la importància del repte que teníem per davant com a club. I potser ho hauria d'haver explicat el propi Conseller Delegat, per tal de transmetre a tothom (a les parts implicades però també a la resta de l'afició) que era un objectiu molt important per tot el club. L'animació a l'estadi va molt més enllà de quatre càntics, crec que ha de ser un signe d'identitat del club i que serveix per escenificar que la grada empeny unida per ajudar l'equip.

Un dels motius pels quals molts anem a l'estadi és perquè l'ambient d'animació que s'hi respira fa que t'ho passis bé. El joc de l'equip no enganxa gairebé mai (i no parlo només d'ara, parlo de la majoria de temporades) i els horaris no acostumen a ser massa adequats. Però a l'estadi, quan s'anima, pots arribar a passar-t'ho bé encara que el partit acabi amb empat a zero. És trist però és així. Si acabem matant l'animació que ens quedarà?

Sobre el tema de la violència no crec que hi hagi massa discussió: qualsevol persona violenta ha de ser expulsada del club i ha de tenir prohibit l'accés al camp. Però cal fer-ho bé i cal detectar i expulsar els violents i només els violents. No s'hi val a fer passar bou per bèstia grossa i aprofitar per posar al mateix sac alguna persona que ha generat massa "soroll" a les xarxes socials ciriticant algunes decisions del club sobre la grada d'animació unificada o alguna persona implicada. Relacionat amb aquest tema, em sembla que s'ha volgut vendre a l'opinió pública que tot això de la grada única s'havia fet per acabar amb la violència i, de pas, s'ha intentat criminalitzar a tot un col·lectiu. Això és el que ha arribat al gran públic i em sembla que la realitat no va ben bé per aquí. Amb la construcció d'aquest relat dirigit i intensionat l'únic que s'ha aconseguit és que la postura de La Curva s'hagi anat enrocant cada dia més.

Com deia més amunt, que la responsabilitat última de que això funcionés sigui del club no vol que dir els grups d'animació ho hagin fet tot bé, ni molt menys. Des de fora fa la sensació que els grups s'han enrocat en la seva posició i han acabat aplicant allò del "antes partía que doblá". Crec que als grups els ha mancat una mica més de marketing, de vendre's millor, de mostrar una imatge més conciliadora i negociadora de cara a la galeria. El que han aconseguit amb la seva postura excessivament intransigent portes enfora és crear-se més mala imatge i donar arguments al club per mostrar-se encara més inflexible.

Diguéssim que les declaracions públiques (via comunicats oficials) d'uns i altres fent-se retrets creuats no han ajudat a mantenir el perfil baix que cal mantenir quan s'estan discutint coses importants.

En una negociació has de donar una mica de peixet i estar disposat a perdre alguna batalla sempre que el final de la guerra sigui mínimament satisfactori. En qualsevol negociació no es pot pretendre guanyar per golejada (us sona allò del "win-win"?). I aquesta màxima, que es pot aplicar en tots els àmbits de la vida, se l'haurien d'haver aplicat La Curva i la Juvenil, però també el club. Des de fora i sense conèixer els detalls no fa la sensació que les diferents posicions inicials de cada part s'hagin mogut massa.

La Curva i la Juvenil podran argumentar que ells van "cedir" i van intentar compartir la grada. Però sembla evident que mai s'ho van creure, perquè a tots els partits que han estat junts s'ha demostrar que cada grup anava per lliure i, fins i tot, s'han viscut moments de tensió i algun abandonament de les localitats. Crec sincerament que ha faltat una mica més de generositat per part dels dos grups.

Un altre assumpte que ha enquistat les converses són els interlocutors. El club va fixar uns interlocutors i s'hi ha enrocat. La Curva ha explicat públicament que ha anat canviant de negociadors però el club els ha anant vetant a tots, a la vegada que no feia cap pas enrere real amb els seus propis (per bé que oficialment ho semblés). El club, en tant que màxim responsable i líder de les converses, estava en el seu dret legítim de mantenir aquesta posició, però amb el resultat final s'ha demostrat que probablement no ha estat la postura més encertada.

S'ha acusat al responsable de seguretat de ser del Barça però no crec que calgui dedicar massa temps a dir que això és una soberana tonteria. El responsable de seguretat pot ser simpatitzant del club que vulgui sempre que faci bé la seva feina. Per tant, caldria haver-lo acusat de ser mal professional (en cas que ho fos, que no ho sé) però mai posar com a argument la seva afició futbolística.

El tema de les banderes tampoc ha ajudat massa. Hi ha massa gent a l'Espanyol pendent de la seva bandera política i no de la blanc-i-blava. I em refereixo a gent de tota la grada, de tots els sectors. Tant difícil és deixar les fílies i fòbies polítiques a la porta de l'estadi i deixar de llençar merda sobre el que no té el mateix pensament polític que jo? Aquest tema no és exclusiu del conflicte de la grada d'animació única, malauradament és un tema que està en un graó superior i que pudreix moltes més coses del club.

Finalment,  el que no he entès en tot aquest procés, i segueixo sense entendre, és que ningú del club hagi donat explicacions públiques. No estic demanant que es donessin explicacions públiques de tot el que ha anat passant (més amunt deia que en una negociació cal mantenir un pergil públic baix), però entre explicar-ho tot i no dir absolutament res de res hi ha un ventall de possibilitats prou ampli. Tot el que hem sabut de forma oficial ha estat a base de comunicats penjats a la web del club i d'alguna resposta del Conseller Delegat en alguna entrevista. Aquí l'àrea de comunicació ha punxat.

Crec que les acusacions assegurant que hi havia violència a la grada, que això generava alarma social, que ha acabat implicant expulsions de socis mereixen una explicació pública per part del Conseller Delegat o, com a mínim, del Director de l'àrea social, que és l'últim responsable de tot aquest embolic.

La foto actual que queda després de tota aquesta tempesta és desoladora. Estem molt pitjor del que estàvem abans de l'estiu. Tornem a tenir dos focus d'animació separats, un a cada gol, però amb una àrea social que s'ha demostrat incapaç de resoldre la situació (i que, en tot cas, l'ha empitjorat) i amb els dos grups d'animació amb més mala imatge pública de la que tenien fa uns mesos. Tots hi han perdut i, en conseqüència, tots hi hem perdut.

Després de tota aquesta parrafada, la conclusió a la que jo arribo és que crec que cal fer una mena de reset general, però en cap cas llençar la tovallola. El club ha de donar explicacions públiques i ha de posar una altra persona reconeguda per totes les parts a liderar aquest procés. Els dos grups d'animació també han de fer reflexió i autocrítica profundes sobre el que ha passat i com es pot tornar a reobrir el tema pensant en que pot tenir una solució satisfactòria.

Ara hem fracassat com a club però hem de trobar la manera de solucionar-ho. Com deia més amunt, si matem l'animació què ens quedarà?

Òscar Julià 

@OscarJulia

Facebook

Blog


 19/05/2017 L'hora de la veritat
 03/05/2017 La pistola
 27/04/2017 Per què cal guanyar el derbi
 10/04/2017 Bojan Krkic perico
 03/04/2017 Una pinya per anar a Europa
 29/03/2017 Sobre la renovació de Javi López
 15/03/2017 Parla el soci
 11/03/2017 Secta o mort?
 20/02/2017 A Europa amb el cor
 01/02/2017 Sense moviments al mercat d'hivern
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 24