AVUI A POL

EDITORIAL

MAR DE FONS

L'equip ni perd ni guanya. Empata. Encara no hem vist un triomf a casa en el que portem de lliga. Es certifica la millora defensiva al mateix ritme que es perd frescor al davant. La defensa es consolida sacrificant recursos importants del mig del camp. Jurado dóna sentit al joc, però també lentitud en la construcció i es perd el recurs de la velocitat. L'Espanyol només crea perill quan és capaç de sorprendre, i cada cop sorprèn menys. L'equip s'ha tornat més previsible i això té dues cares: som més fiables i menys brillants. Avorrits. Decididament no es pot estar satisfets del que hem vist fins a l'onzena jornada. No hi ha alegries ni crispació. Seguim lluny del que vol el tècnic i també del que vol l'afició, però esportivament hi ha mar en calma. Ara bé, no es pot ignorar que a punts clau com a la graderia i al vestidor, necessaris per una bona marxa a la competició, hi ha una important mar de fons. 

Ahir Víctor va explotar i a l'igual que l'esclat de la graderia no hem de confondre els símptomes amb la malaltia. És impensable que en una situació d'harmonia real dins el club, un jugador com Víctor, tot respecte, correcció i responsabilitat, ultrapassi molts metres la línia del políticament correcte. Això deixa ben a les clares que alguna cosa important passa. No estem davant una rebequeria de jugador consentit sinó d'un gravíssim toc d'atenció d'un dels pals de paller de la plantilla al més alt executiu del club. Des d'aquí no li donarem la raó a ningú sense escoltar totes dues parts -imaginem que la gravetat de les acusacions provocarà alguna reacció oficial del club- però a priori no es pot obviar la credibilitat que s'ha guanyat un dels capitans durant aquests anys i el seu compromís dins i fora dels terrenys de joc.

A tot això la graderia segueix sent un dels grans problemes. Tot i que aquesta setmana s'esperava que es podria arribar a acords, ahir es va tornar a visualitzar clarament que la situació està molt enverinada. És inevitable pensar que amb una graderia en condicions l'Espanyol hauria tingut més arguments per desnivellar el partit, però abans cal que els grups arribin a acords sòlids per garantir la viabilitat de la nova grada. Hi ha massa rancúnia per a pensar en un acord fàcil i sorprenentment ara sembla que cal afegir el component polític, a jutjar per l'esclat de banderes que es va viure ahir en diversos punts de la grada. És una actuació irresponsable que instrumentalitza i demostra manca de respecte tant pel club com a la bandera que s'exhibeix, convertida en una simple eina per a tocar els pebrots. Tot seria més fàcil si penséssim abans en el club que en les pròpies filies o fòbies. Però ningú ho fa. Ni dins de l'entitat, ni fora. I així estem, arrossegant una perillosa mar de fons que no ens permet avançar.

PericosOnline

@PericosOnline 


 20/03/2017 DE NOU, LA PLANIFICACIÓ
 13/03/2017 VERTEBRANT L'EQUIP
 06/03/2017 REVOLUCIÓ O EVOLUCIÓ?
 27/02/2017 CALDRÀ SUPERAR-SE
 20/02/2017 QUIQUE, DISCURS I FETS
 13/02/2017 LA REAL ENS POSA EL TERMÒMETRE
 06/02/2017 ELS 32 ENS OBLIGUEN
 30/01/2017 LA PRIMERA GRAN VICTÒRIA
 23/01/2017 OBJECTIUS I EXPECTATIVES
 16/01/2017 UN COP MÉS, EXIGÈNCIA
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 16