AVUI A POL

EDITORIAL

ARGUMENTS PER L'ESPERANÇA

Que l'equip no funciona és una evidència palmària que queda absolutament refrendada amb un simple cop d'ull a la classificació. Per si fos poc, només cal afegir una dada: zero victòries a casa després de cinc partits com a local. Indiscutible. El punt aconseguit davant l'Eibar no és sinó la certificació, dins un mateix partit, de tots els mals de l'equip, amb especial esment a la feblesa defensiva, un fantasma del que no ens hem sabut desfer, 9 jornades després. El ritme actual de punts ens dóna una projecció de 42 a la jornada 38, el que significa ser fora dels objectius i garantir un altre any de patiment. Inapel·lable. 

Ara bé, amb tota l'amargor del darrer resultat, d'un partit que havia per força de significar una victòria, cal no perdre de vista dos arguments per l'esperança: el principi del partit i el final. En primer lloc, el joc dels primers minuts, a ràfegues i sense continuïtat, d'acord, però per primer cop a la lliga amb certa intenció de sobreposar-se al rival i de dominar el partit. Va ser un intent reeixit que si no va culminar en gol va ser per una de les carències d'aquest equip: un veritable home gol. L'Espanyol te davanters de nivell, però no te cap killer, i Caicedo, més fora que dins especialment després de la esbroncada amb Quique, no està per la labor tot i ser el davanter amb més instint de l'equip. El millor que podem fer amb l'equatorià és deixar-lo marxar, recaptar el que es pugui i invertir en un punta que com a primer requisit vulgui defensar la samarreta de l'Espanyol.

El segon argument per a l'esperança és la reacció final, la remuntada. Anàrquica i autàrquica, perquè procedeix més dels propis jugadors que de les ordres de la banqueta. El futbol és dels futbolistes i Hernán Pérez va demostrar-ho. I també que es pot treure fruit del caos, que el teu desordre desordena també al rival. Va ser una remuntada de ràbia, de vergonya torera, i això demostra que el jugador no es rendeix ni es resigna a arrosegar-se pel camp, la qual cosa és una esplèndida notícia. Ara cal posar aquesta ràbia al servei del creixement.

Hem escrit aquí que la lliga de les sensacions s'ha acabat i que ara ja som de ple a la lliga dels punts, i així és. Però els dos arguments mostrats no son intangibles, sinó ben palpables. Tan almenys com les errades que gairebé ens condemnen a la derrota. No es tracta de veure l'ampolla mig plena, sinó de valorar que hi ha dos elements de canvi respecte al que s'havia vist fins ara que ens poden ajudar a redreçar el timó. Perquè si no ho fem i ràpid, anem directes cap a la tempesta.

PericosOnline

@PericosOnline 


 24/04/2017 GESTIONAR LES EMOCIONS
 17/04/2017 GUANYAR SENSE HORITZÓ
 10/04/2017 TORNA L'OPTIMISME
 05/04/2017 QUIQUE ES VA EQUIVOCAR
 03/04/2017 SAN MAMÉS: PROHIBIT PERDRE
 20/03/2017 DE NOU, LA PLANIFICACIÓ
 13/03/2017 VERTEBRANT L'EQUIP
 06/03/2017 REVOLUCIÓ O EVOLUCIÓ?
 27/02/2017 CALDRÀ SUPERAR-SE
 20/02/2017 QUIQUE, DISCURS I FETS
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 16