AVUI A POL

Per la banda per scar Juli

De curtplacisme i pacincia

Estic decebut amb la situació de l'equip. Estic decebut perquè, com ja he escrit no fa gaire, tot és molt relatiu i l'expectativa era molt alta. Veníem de tenir la nostra auto-estima tant baixa que l'arribada de Chen Yansheng amb els seus diners i el seu projecte sota el braç ens havíem fet creure en la idea que el nostre estimat club canviaria de la nit al dia com un mitjó. I ara ens estem topant amb la realitat.

Canviar una dinàmica de botigueta de barri i una mentalitat de club perdedor no és ni fàcil ni ràpid ni evident. No oblidem mai que som l'únic equip de futbol d'Europa, a excepció d'alguns clubs anglesos que varen començar la seva competició el 1888, que porta més de mil derrotes en la màxima categoria del seu país. I tanta derrota a Primera vol dir, per damunt de tot, que hem estat moltes temporades arrossegant els peus pel fang.

Amb Chen, amb Quique i amb els quinze milions invertits en fitxatges ens havíem auto-convençut que estaríem lluitant per Europa o, com a molt avall, estaríem al top-10. I que això ho veuríem ràpid. Jo mateix vaig dir que si Quique portava jugadors veterans i que ell havia entrenat prèviament era perquè volia obtenir resultats ràpids.

Utilitzant la denominació d'origen de l'article d'en Francesc Via, suposo que jo estaria al grup dels pacients. Però mostrar-se pacient i confiat en que la tendència de resultats canviarà no està renyit amb estar decebut. La meva part més conscient em demana que sigui pacient, la meva part més visceral em demana que m'emprenyi. Podríem dir que sóc un pacient moderadament emprenyat.

Comparar l'actual situació amb la d'Aguirre per mi és un error. Aguirre tenia entre mans un projecte molt curtplacista: calia sumar punts com fos per salvar-se. Baixar a Segona significa, amb alta probabilitat, la desaparició del club i, per tant, s'havia de guanyar fos com fos. Era el curtplacisme més exagerat i per això ningú del club podia parlar d'objectius ambiciosos ni pensar en entrenadors que no anessin temporada a temporada.

Amb l'era Chen el projecte és a tres anys i el curtplacisme ja no és la jornada següent i, per tant, entenc que hi ha més marge per assentar les bases de l'equip. De la mateixa manera que és evident que la confecció de la plantilla s'ha fet malament i és probable que el 6 a 4 de Sevilla fes trontollar molts plans, cal reconèixer que l'equip està fent un tomb en solidesa defensiva les últimes jornades.

En un projecte a tres anys el curtplacisme no són vuit jornades. Tampoc sé quantes són i reconec que em començaré a inquietar si no comencem a sumar de tres en tres. Segueixo esforçant-me per ser pacient perquè vull confiar en Chen, en Quique i en aquesta plantilla. Les expectatives, comparades amb d'on veníem, són tant altes que vull seguir confiant. M'esforço per ser pacient. M'esforço per ser pacient. M'esforço per ser pacient.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Facebook

Blog


 20/02/2017 A Europa amb el cor
 01/02/2017 Sense moviments al mercat d'hivern
 18/01/2017 L'encanteri de Quique Sánchez Flores
 23/12/2016 Les seqüeles dels derbis
 19/12/2016 Bombolla i premsa de bufanda
 14/12/2016 Que no ens punxin la bombolla
 08/12/2016 Ángel Gómez, Jordi Lardín i la política a l'empresa
 23/11/2016 El fracàs de la grada d'animació
 15/11/2016 El pla del President Chen
 24/10/2016 La Supercopa de Catalunya és prescindible
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 23