AVUI A POL

Fairplay per Jordi Pineda

Ni guanyarem la Lliga, ni baixarem a Segona

La segona part del títol pot crear controvèrsia. Alguns ja estan pensant en com planificar la temporada l'any vinent a segona, preocupats perquè Chen marxi, i em titllaran de boig si els dic que no baixarem. Siguem realistes. És cert que hem aconseguit només dos punts dels últims dotze, i que som dels equips més golejats de primera. Tot això és cert, però tinguem en compte que s'està començant un nou projecte, i que les mancances que l'equip pugui mostrar en aquest principi, per dir-ho d'alguna manera, no són reals. Portem quatre jornades, quatre jornades de trenta-vuit. Ningú aconsegueix cap dels seus objectius en quatre jornades, absolutament ningú. Les lligues i les classificacions per competicions europees no s'aconsegueixen fins ben al final, i en alguns casos, fins i tot fins a l'últim segon de l'última jornada. Tinguem paciència. De totes maneres, que ningú es faci falses il•lusions. Aquest equip no té com a objectiu, o no ho hauria de tenir, ara per ara, classificar-se per cap competició europea.

Invito a tots els visionaris pessimistes que auguren una temporada nefasta que facin una mirada en el passat. De fet, en un passat no gaire llunyà. Tan sols un mes endarrere. Aleshores, el gros de l'afició estava frisant per veure el primer partit a Sevilla. Ningú dubtava de l'equip, tothom estava convençut que seria un gran any, que lluitaríem per entrar en competicions europees, i fins i tot, alguns, els més extremistes de l'optimisme, veien en aquest Espanyol un nou Leicester. No m'ho invento. És cert. Totalment cert. Els comentaris estan, sobretot, a "l'hemeroteca" de les xarxes socials. I si més no, un mes després, per haver tingut un inici irregular, que li pot passar a qualsevol, culminat per una derrota contra el Madrid, poc justa, som l'equip amb la pitjor defensa, amb un tècnic que no hi entén suficient, i condemnat a fer un any horrorós.

Ben ràpid ha canviat el gros de l'afició d'opinió. De totes maneres, per desgràcia, no és novetat. Ja és costum que quan quelcom surt malament, per poca cosa que sigui, som els pitjors dels pitjors, i en canvi, quan és al contrari, som candidats a tot. A vegades, entre aquests dos extrems pot passar tan sols una setmana o quinze dies. O és que si guanyem dos partits seguits el discurs de l'entorn no farà un gir de 360 graus? Deixem de ser tan extremistes i autodestructius, i gaudim més de l'espectacle que ens ofereixen! Aquest pessimisme instal•lat no és bo.

Hem de tenir paciència, com bé deia al final del primer paràgraf d'aquest mateix article. Els objectius s'aconsegueixen al llarg de la temporada, no tot just al principi. Queden trenta-quatre jornades, molts partits per jugar, i moltes emocions per viure. Tot judici que s'emeti ara segur que és precipitat. Com ja ens van dir, això és un projecte a dos o tres anys vista, així que deixem, almenys, que passi el primer, i després ja valorarem. Donem temps. Confiem i donem suport a l'equip. Només així es pot tirar endavant. De fet, quan més es necessita una afició és quan es passa per moments més complicats, i començo a pensar que potser és per això que l'Espanyol mai ha aconseguit regularitat quan ha provat de fer quelcom ambiciós. Des de la graderia es crema tot si no va com la seda, i s'ha de tenir en compte que no es poden guanyar tots els encontres per cinc a zero, i menys ara, que s'està fent una transició entre els ruïnosos últims anys, i l'ambiciós projecte que comença. I recalco, que comença.

Jordi Pineda 

@JordiPineda23 


 04/02/2017 Abonats a fer el ridícul
 02/01/2017 Rebutgem la cara i ens quedem la creu
 18/12/2016 Els veïns, retratats
 02/12/2016 Sense perdó
 21/10/2016 L'ambició en el joc
 05/09/2016 El temps dirà
 30/08/2016 De pressa i corrents
 05/08/2016 Apropin postures com més aviat, millor
 17/07/2016 Cansat de Thievy
 20/06/2016 Canvi d'escenari
1 | 2