AVUI A POL

Fairplay per Jordi Pineda

El temps dirà

Dimecres passat a mitjanit es va acabar el termini per inscriure nous jugadors. La lliga va tancar la finestreta i no la tornarà a obrir fins al gener. És per això que tots els clubs es van afanyar a última hora a cobrir totes les mancances que poguessin tenir, i entre ells, i un dels més actius, l'Espanyol, que va oficialitzar en tan sols quatre hores tres entrades i quatre sortides.

Al meu entendre, aquest últim esprint final va ser un pegat de la direcció esportiva per intentar tapar la mala planificació d'aquests dos mesos, on fins i tot tenint en compte l'embranzida final, només han arribat en la parcel•la defensiva dos centrals. Cap lateral. I a sobre, n'han sortit més dels que han entrat. Tot i saber que aquesta defensa va ser la més golejada del curs passat, tan sols han aconseguit millorar la parella de centrals. Continuem sense tenir laterals específics que puguin estar a l'altura d'aquest projecte. No discuteixo l'entrega de Javi López, Rubén Duarte i Víctor Álvarez. Tampoc discuteixo que no siguin jugadors aptes per jugar a Primera. És més, m'alegra que jugadors com ells que porten l'Espanyol al cor, es quedin, però em preocupa que no tinguin un altre jugador a la seva posició d'un esglaó superior amb qui pugnar per un lloc a l'onze.

Al final, per valorar la feina d'una direcció esportiva en un mercat, s'ha de tenir en compte a part del resultat final, la planificació, i aquesta ha estat nefasta. A més a més, que gràcies a comptar amb més pressupost s'hagin dut millors jugadors que altres anys no vol dir que la feina del director esportiu hagi estat bona. Bona seria si aconseguís confeccionar una plantilla no només amb homes de qualitat, sinó equilibrada, i equilibrada no ho està, perquè mentre que a la parcel•la ofensiva hi ha futbolistes per triar i remenar, amb posicions més que doblades, a la defensiva es va escàs, quelcom que ho evidencia que només hi ha un lateral dret específic i tres centrals per dues posicions, a més a més de dos laterals esquerrans als quals se'ls buscava sortida perquè Quique no hi compta.

Durant aquests últims dies he sentit molta gent que diu: "No entenc als que fan crítica del mercat, abans aquests jugadors no els dúiem", i és cert, però abans no teníem un projecte esportiu d'aquest nivell, amb gairebé vint milions per gastar, sinó que com a màxim en gastàvem un, i si arribava. Per tant, el més sensat si volem fer autocrítica per millorar més endavant, no és comparar-se amb els projectes ruïnosos del passat, sinó comparar-se amb clubs que actualment estiguin duent a terme projectes d'una envergadura com la del nostre. Mirem com treballen, i com treballem nosaltres...

Potser aquest escrit quedarà oblidat a mesura que el temps passi i l'equip respongui. Potser els resultats maquillaran la mala planificació del qui va ser la mà dreta d'Òscar Perarnau. Tant de bo. Però potser tots aquells que ara alaben la feina feta per la direcció tècnica, dins d'un temps es recordaran d'aquest escrit, i sobretot, d'Ángel Gómez. Que Déu no ho vulgui. Haurem d'esperar, per tant, a la resolució final del temps. Veurem que dirà... Esprem que emeti un veredicte favorable i puguem estar lluitant per quelcom ambiciós.

Jordi Pineda 

@JordiPineda23 


 30/04/2017 Així vaig veure jo la pistola de fogueig
 28/04/2017 Ca n'Orgul
 30/03/2017 Valorar la feina fosca
 06/03/2017 El dilema d'Europa
 04/02/2017 Abonats a fer el ridícul
 02/01/2017 Rebutgem la cara i ens quedem la creu
 18/12/2016 Els veïns, retratats
 02/12/2016 Sense perdó
 21/10/2016 L'ambició en el joc
 20/09/2016 Ni guanyarem la Lliga, ni baixarem a Segona
1 | 2