AVUI A POL

Per la banda per Òscar Julià

La teoria de la relativitat perica

Albert Einstein, que podria haver estat perico per allò de que no seguia el ramat i era rar, il·lògic i tots aquells adjectius estranys que ens defineixen, va descobrir que l'espai i el temps són relatius perquè segons a la velocitat a la que un observador els mesuri obtindrà un resultat diferent.

Traduint-ho a la nostra realitat, podríem dir que avui hi ha pericos desencantats i emprenyats perquè tenien les expectatives sobre la composició de la plantilla tant disparades que el desenllaç del darrer dia del mercat de fitxatges els va deixar amb la sensació de coitus interruptus.

Finalment ha quedat una plantilla curta de només 21 jugadors i amb mancances evidents a la línia defensiva, que és la que més s'hauria d'haver reforçat després de la temporada passada i les dues primeres jornades d'enguany. No s'entén que, havent tingut més de tres mesos des que va acabar la temporada, no hagin arribat, com a mínim, algun central i algun lateral més. L'últim dia del mercat hauria de servir per acabar de fer algun retoc a la plantilla o per posar la cirereta del pastís, però la base de l'equip hauria d'estar tancada i, sobretot, les línies més dèbils haurien d'estar reforçades de molt abans.

Feta aquesta crítica, una de les coses més positives, que sota el meu punt de vista n'hi ha més que de negatives, és que han marxat 20 jugadors, entre els quals s'inclouen gran part de les mitjanies que la majoria dels pericos haguéssim consensuat fer fora fa temps. Molts dels jugadors que no aportaven gairebé res positiu ja no formaran part de la plantilla i això cal posar-ho en valor i agrair-ho als responsables esportius del club.

Si entrem a valorar nom per nom les entrades i algunes sortides podríem trobar tantes opinions favorables i contràries com gent preguntéssim però, mirant la foto globalment, a mi la plantilla que ha quedat em satisfà, especialment si mirem d'on veníem. Jo no esperava cap incorporació sonada, no esperava cap crack com algun amic havia interpretat que arribaria, i potser per això no tinc la sensació de decepció.

En les darreres hores he sentit i llegit gent crispada disparant contra Ángel Gómez, Ramon Robert, Quique Sánchez Flores o el President Chen. A tots aquests "haters" només us demanaria que paréssiu un moment i dediquéssiu una estona a imaginar on estaríem avui si Chen Yansheng no hagués baixat del cel per rescatar el nostre cul de l'infern. Si us concentreu segur que encara podreu recordar aquella oloreta a cremat que fèiem no fa tant. Em sembla que aquí ningú ha enganyat, ningú no ha parlat mai de fitxar cracks aquest estiu ni de fer un equip de Champions en tres mesos.

És veritat que no tenim la línia defensiva com caldria, però relativitzem-ho tot una mica i viurem una mica més feliços.

Òscar Julià 

@OscarJulia

Facebook

Blog


 18/01/2017 L'encanteri de Quique Sánchez Flores
 23/12/2016 Les seqüeles dels derbis
 19/12/2016 Bombolla i premsa de bufanda
 14/12/2016 Que no ens punxin la bombolla
 08/12/2016 Ángel Gómez, Jordi Lardín i la política a l'empresa
 23/11/2016 El fracàs de la grada d'animació
 15/11/2016 El pla del President Chen
 24/10/2016 La Supercopa de Catalunya és prescindible
 18/10/2016 De curtplacisme i paciència
 04/10/2016 Estem fent uns números normals
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 23