AVUI A POL

Paintball per Joan Cam

Ens veiem a la tornada, Llus

Lluís Planagumà marxa. Marxa per créixer lluny de casa seva, on ha passat 13 dels últims 17 anys de la seva vida. Des del benjamí fins al filial, ha cobert totes les etapes del futbol formatiu abans de dirigir el filial (enmig hi ha d'altres experiències al Pubilla Casas, a la Gramanet i al Vila-real). Moltes temporades dedicades a l'Espanyol. Ara és hora d'emprendre una nova aventura.

Permetem-nos no centrar-ho tot en els números. Més enllà dels punts, classificacions, possibles playoffs (líder de la categoria a la primera volta de l'any passat) o dinàmiques negatives (només un partit guanyat a domicili aquesta darrere temporada), acceptem que Planagumà ha sigut un tipus atrevit. Atrevit per jugar-se-la per unes idees i un mètode des del començament. Creure-les i transmetre-les per convèncer al seu equip. Sempre pensant amb el benefici de l'entitat. Amb una de les plantilles més joves de la història del filial, Planagumà ha seguit prioritzant la formació dels seus jugadors abans que la ‘simple' competició i el resultadisme extrem. Una feina reconeguda públicament per altres entrenadors i gent del futbol al llarg d'aquests anys. La seva tasca de formador ha permès nodrir el primer equip en situacions de feblesa econòmica i polir molts jugadors per arribar en condicions a l'elit; a l'Espanyol o altres equips. Seria interessant fer una relació de jugadors que ja sonen dins del món professional i que han passat per les seves mans. Quatre anys d'experiència en filials l'han convertit en un expert en batalles que, com ell va dir, són 'd'homes contra nens'.

Competir i formar. Formar i competir, paraules que sonen en el seu discurs, malgrat que alguns ho considerin feixuc i massa tecnicisme. En tot cas, Planagumà no ha deixat mai d'explicar el futbol tal com el sent, entenent que fora del camp i davant d'un micròfon l'aficionat o el periodista demana una reflexió coherent. Res a veure aquesta calma amb la intensitat que mostra a la banqueta, desvivint-se cada dues jugades i narrant el partit per si algú es despista.

planagumaanimantprimerequip.jpg

Lluís ha connectat des del primer dia. Les arrels blanc-i-blaves i el sentiment pels colors (la famosa imatge a la Curva el delata) han fet que el seu pas no sigui apàtic. S'ha guanyat el 'carinyo' de l'aficionat i aquest, desinteressadament, li ha mostrat confiança per representar el projecte del filial i fins i tot, el del primer equip. Potser aquest protagonisme, per altra part involuntari, l'ha desgastat i ha precipitat la seva sortida com a millor solució per seguir creixent.

Quan t'allunyes de la teva realitat, la que estimes i la que coneixes, te n'adones que el camí més curt per tornar sol ser anar-te'n ben lluny.

Joan Camí

@JoanCami   


 13/03/2017 Gerard Moreno, la metamorfosis de un jugador
 23/02/2017 Secuelas del Bernabéu
 24/01/2017 Del caos a la incertidumbre
 10/11/2016 ¿Fin del romanticismo?
 29/09/2016 Insisto, esto promete
 12/09/2016 Víctor sabe jugar
 05/09/2016 Álvaro Vázquez, ¿2.0?
 17/05/2016 Marco Asensio, un nou 'trequartista'.
 26/04/2016 Cap a un final immerescut
 10/03/2016 Reinventar -o no- el trivot
1 | 2 | 3 | 4