AVUI A POL

Paintball per Joan Cam

Marco Asensio, un nou 'trequartista'.
Del Piero, Totti, Roberto Baggio...grans jugadors amb tècnica exquisida, visió de joc i un punt de màgia. Trequartista en diuen a Itàlia. És aquell jugador que serveix d'enllaç entre els migcampistes i els davanters. Innovadors, especialistes, imaginatius o arquitectes. Aquests futbolistes tenen la capacitat de fer sobre el camp coses que els altres no poden.

Ara bé, com a la vida, el futbol també està sotmès a canvis constants. I el que avui és blanc, demà pot ser negre. Qüestió de modes. Des dels seus inicis, el trequartista se l'ha considerat un mitjapunta pur, és a dir, el líder de l'equip de migcamp cap endavant. Conduccions pel centre, obertures als costats, recepcions entre línies, última passada per compensar la ruptura a l'espai del davanter i un punt d'improvisació (màgia).

El terme ha evolucionat. S'ha ampliat el camp de visió i d'actuació. Ja no els veiem només pel centre, sinó que poden caure a les dues bandes i executar el seu joc des d'allà. Asensio ha ocupat totes les posicions ofensives al llarg de la temporada. De fet, és habitual veure'l a diferents zones del camp en un mateix partit. Com a segon punta, d'extrem, mitjapunta o de mig centre organitzador. La mobilitat és la seva arma principal per desestabilitzar al rival i generar superioritats. Marco Asensio va camí de poder formar part d'aquests nous trequertistas.

La competència creix a ritme frenètic i avui en dia qualsevol jugador ha de tenir força, velocitat, resistència, potencial físic i disposició tàctica per competir a primer nivell. La tècnica va a part i si no neixes amb ella, és dífícil adquirir-la durant la carrera. Això és el que diferencia a un futbolista d'un gran futbolista. Asensio entra dins d'aquest perfil de jugadors avantatjats, sempre i quan sàpiga aprofitar aquests recursos per triomfar, que no és fàcil.

No ha estat una temporada magnífica, ni a nivell col·lectiu ni individual. Tot i això, el paper de Marco no ha passat desapercebut i ha estat vital per mantenir les opcions de l'Espanyol. Dins del baix nivell del curs, Asensio ha deixat detalls interessants, caràcter, lideratge amb la pilota i aparicions que demostren la classe cap a on apunta. L'última d'elles contra l'Eibar, encara que hagi sigut en un partit intranscendent, demostra que, si juga amb soltura, pot tenir actuacions brillants. No ha estat l'única ni serà l'última.

Penso que no se li ha sabut treure tot el rendiment, ja sigui pels sistemes, que no l'afavorien, per la desorganització col·lectiva, per la pròpia pressió en alguns trams de la temporada, per la inexperiència o per l'excés de responsabilitats amb només 19 anys. En tot cas, ha sigut una de les notes positives d'enguany.

A l'Espanyol o lluny de l'Espanyol, Marco Asensio ho té tot per arribar lluny. El millor d'aquest esport és que per molt que s'entestin a intentar apagar la llum d'alguna estrella, aquesta sempre trobarà el seu moment per brillar.

Joan Camí

@JoanCami   


 13/03/2017 Gerard Moreno, la metamorfosis de un jugador
 23/02/2017 Secuelas del Bernabéu
 24/01/2017 Del caos a la incertidumbre
 10/11/2016 ¿Fin del romanticismo?
 29/09/2016 Insisto, esto promete
 12/09/2016 Víctor sabe jugar
 05/09/2016 Álvaro Vázquez, ¿2.0?
 15/06/2016 Ens veiem a la tornada, Lluís
 26/04/2016 Cap a un final immerescut
 10/03/2016 Reinventar -o no- el trivot
1 | 2 | 3 | 4