AVUI A POL

Petits Accionistes per APMAE

En el nom de la seguretat

El començament de la temporada de lliga, ha portat la implantació d'un sistema biomètric per accedir a les zones d'animació als camps de primera i segona divisió mitjançant la lectura de l'empremta dactilar a través d'un aparell lector. Per ara només està en funcionament al Vicente Calderón, però es preveu que en poques setmanes estigui operatiu a la resta dels estadis.

La primera qüestió que em faig es: calia? Al meu parer, clarament no. A diferència d'altres països amb greus problemes de seguretat als estadis com Itàlia, els Balcans o els països de l'Europa de l'est, a Espanya els problemes de seguretat al futbol no són a dintre dels estadis, sinó als seus voltants, com va quedar palès en els gravíssims incidents que va costar la vida a un seguidor del Depor als voltants del estadi Vicente Calderón.

La raó amb la que es justifica aquesta mesura és la seguretat, evitar un excés d'aforament i evitar l'entrada d'aficionats que tinguin vigent una sanció que els impedeixi entrar en un recinte esportiu.

Vagi per endavant que condemno qualsevol tipus de violència i que no sóc un expert en matèria de seguretat, però em sorprèn que amb els sistemes de videovigilància actuals, els stewards, i els policies i agents de seguretat uniformats i de paisà no es pugui obtenir un elevat grau de seguretat. I pel que fa a impedir l'entrada d'aficionats que tenen prohibit l'accés als estadis, només caldria fer-los estar en una comissaria des d'una hora abans del partit fins a una hora després, tant si l'equip juga a casa o fora.

La segona cosa que em crida l'atenció es que l'empresa que instal•la aquests sistemes es Everis, que ves per on és soci tecnològic de La Liga, i el cost aproximat de la implantació del seu sistema es d'uns 100.000 euros per club segons la noticia que va publicar PericosOnline el 29 de juliol. No puc evitar de preguntar-me si La Liga va fer un concurs obert per veure quina empresa era l'encarregada d'instal•lar i gestionar aquest sistema de seguretat i si l'oferta d'Everis era la millor en la relació qualitat-preu per davant de tota la resta. Almenys jo no he vist al seu web un apartat de "Perfil del Contractant".

Segueixo fent-me preguntes, per què no es va comunicar als aficionats afectats el requisit de registrar les seves empremtes digitals abans de fer el pagament dels seus abonaments? Les circulars 20 i 21 de la LFP referents als fons d'animació son del 9 de març de 2015 -podeu consultar-se a peu d'article en format PDF-, i la primera noticia al respecte que he trobat fent una cerca al Goolge és del web de l'"AS" del 12 de març de 2015. D'aquesta manera els seguidors haguessin pogut optar per facilitar la seva empremta, o els que consideressin que era una intromissió a la seva intimitat, canviar de localitat o simplement no renovar l'abonament. Així ens trobem que alguns aficionats han hagut de patir les molèsties de tramitar un canvi de localitat de manera imprevista i en ple període estival, això no només ha passat a l'Espanyol, també a diversos equips de primera i segona.

Següent pregunta: Per què les autoritats que vetllen per la seguretat i les que regeixen el futbol no proven de considerar els grups d'animació com a part de la solució enlloc de ser part del problema? M'explico, en els darrers dos congressos de Football Supporters Europe, he pogut conèixer que a Dinamarca hi ha reunions periòdiques entre representants dels grups d'animació, responsables de seguretat i enllaços amb els aficionats per part dels club i responsables policials, i pel que van explicar amb bons resultats.

Darrera pregunta, les autoritats futbolístiques pensen fer alguna cosa per aturar la violència al futbol amateur, i especialment al formatiu? Perquè sovint em trobo per internet noticies de que un àrbitre ha estat agredit en un partit de categoria infantil, i això no es obra de grups de hooligans, sinó de grups de pares, que crec que és pitjor, a més de dir de tot al col•legiat i als jugadors de l'equip rival. Potser es perquè aquests incident no surten als mitjans generalistes, o potser es perquè en aquestes categories el futbol mou pocs diners.

Mentrestant es continua fent més complicat als aficionats anar al futbol malgrat ser la part més important d'aquest esport-negoci. De la mateixa manera que el cinema es alguna cosa més que uns actors recitant un text (hi ha els efectes especials, la il•luminació, la fotografia...) el futbol és molt més que vint-i-dos futbolistes darrere d'una pilota, i els fons d'animació són com la banda sonora d'aquest esport. Una banda sonora que s'intenta silenciar, tot en el nom de la seguretat.

Ferran Marín



 16/06/2017 Després de l'hoquei, seguim amb el vòlei?
 20/03/2017 Fem seccions?
 27/07/2016 Compra de acciones: información de servicio
 20/06/2016 Participa del sueño
 18/05/2016 Vols fer-li una pregunta a Ramon Robert?
 05/02/2016 El nomenament de consellers per cooptació
 16/12/2015 Per què votarem no... un altre cop
 27/11/2015 De comptes i de càncer
 10/07/2015 L'Espanyol en venda, oportunitat o risc?
 08/04/2015 Façanes, grades i diners
1 | 2 | 3
Deportistas