AVUI A POL

Petits Accionistes per APMAE

De la queixa a l'acci

Des de que a començaments dels anys 90 els clubs de futbol professional, tret de 4, es van transformar en societats mercantils, i conseqüentment els socis i alhora antics propietaris, van passar a ser simples abonats, la influència dels aficionats en la gestió dels equips de futbol (o de basket) transformats en SAD s'ha anat diluint, i ja no parlem sobre el funcionament de la competició i la seva organització.

Tenint en compte que l'aficionat al futbol és la part sobre la que tot pivota en aquest esport, que la seva representativitat i capacitat d'influència, estigui sota mínims queda fora de tota lògica.

Els clubs tenen la RFEF i la LFP, els àrbitres tenen el seu Col•legi, els futbolistes tenen l'AFE, i els aficionats, la part més important del futbol, han de tenir unes entitats que els representi i vetlli pels seus interessos.

A Espanya, l'únic organisme oficial amb poder real en l'àmbit de l'esport amb una certa sensibilitat cap a les associacions o federacions d'aficionats a l'hora de reunir-se per tractar diversos temes ha sigut el CSD. Per exemple, en una reunió a la seva seu convocada per FARE (Football Against Racism in Europe) per tractar el tema del racisme al futbol espanyol a la que vaig estar present, fins i tot Miguel Cardenal es va passar una estona al començament i al final, no van tenir inconvenient en convocar a representants de la Federación de Accionistas y Socios del Futbol Español (FASFE) Aficiones Unidas (AFEPE) i la Red de Aficionados e Hinchas al Futbol (RAHF). Però l'actitud de la LFP i la RFEF ha sigut gairebé de menyspreu. En unes jornades organitzades per FASFE al gener de 2013 a Madrid, aquests dos organismes no van aparèixer i van deixar plantat a Willian Gaillard, conseller de Platini que estava convidat a l'acte i que es va desplaçar des de Suïssa, que queda molt més lluny que de les seus de la LFP i RFEF situades a la mateixa capital espanyola.

De fet, aquestes dues organitzacions només reconeixen com a representants dels aficionats a "Aficiones Unidas", vindria a ser com si el govern només reconeixes a la UGT com a sindicat que representes a tots els treballadors, i la resta no existís.

Pel que fa a la UEFA això no passa, i no te cap problema a reunir-se amb diferents organitzacions d'aficionats com Football Supporters Europe, Supporters Direct o FARE, i moltes de les mesures que pren ho fa adoptant propostes d'aquestes organitzacions.

Però tornem de nou sobre la representació dels aficionats a casa nostra i com canalitzen les seves queixes o critiques: bàsicament a través de l'anonimat que ofereix internet i darrera d'un "nick". Potser sigui terapèutic desfogar-se d'aquesta manera, però la seva efectivitat es si més no, dubtosa.

Torno a insistir, la capacitat d'influència i acció de les associacions d'aficionats és limitada, especialment en una SAD, però existeixen prou casos que demostren molta més efectivitat que les queixes expressades en fòrums virtuals.

Por Nuestro Betis ha aconseguit portar a Lopera a Judici, mentre que Sentimiento Albinegro (CD Castellón) ha fet el mateix amb els anteriors propietaris de l'equip "Orellut". Señales de Humo (At. de Madrid) ha obtingut l'anul•lació judicial de les ampliacions de capital de la SAD matalassera. AUPA Racing i APARZ (R. Zaragoza) han treballat molt dur per fer fora als anteriors propietaris que han arruïnat aquests equips i treballen per la seva viabilitat, el treball de Espiritu 2003 (R. Oviedo) va ser decisiu per salvar el conjunt asturià de la desaparició i els membres de Tu Fe Nunca Decaiga (Sporting) porten setmanes treballant intensament per evitar la liquidació de l'equip del Molinon i fer fora al seu propietari abans de que sigui massa tard, l'Asociación por los Valores del Madridismo ha portat als jutjats la reforma dels estatuts del club blanc que de facto comporta la perpetuació de Florentino a la presidencia, i hi han més casos.

No vull oblidar-me dels aficionats que han refundat clubs que van ser liquidats per la pèssima gestió dels seus propietaris o que es troben ben a prop d'aquesta situació, a Salamanca, Burgos, Jérez, Logroño o Murcia.

A la darrera assemblea de FASFE vam decidir donar un pas més, passar de la queixa a l'acció i intentar influir en el funcionament de l'organització de la competició, de manera que vam presentar davant la Direcció General de la Competència de la Comissió Europea una denuncia pel sistema de repartiment dels drets de TV al futbol espanyol.

No vaig a vendre fum i dir que la Comissió Europea ens donarà segur la raó, ja us podeu imaginar els interessos i els diners que hi han en joc en aquest assumpte, però si més no, podrem dir que ho vam intentar, i només això justifica la feina que durant mesos va comportar la realització de la denuncia.

I no ens quedem aquí, a FASFE estem treballant en l'elaboració d'un esborrany per a una nova llei de l'esport de cara a la propera legislatura on s'inclogui la fi de l'obligatorietat de ser SAD per competir a 1a o 2a, la possibilitat de que les SAD puguin tornar a ser clubs que pertanyin als seus socis, uns mecanismes de control en la compra de SADs que evitin casos com el de Ali Syed al Racing de Santander, o blindar legislativament les normes de control econòmic i les que promoguin la sostenibilitat financera dels equips de futbol, i la representativitat dels aficionats en la pressa de decisions. Aquest document esta obert a les aportacions que puguin realitzar els aficionats a l'adreça electrònica aficion@fasfe.org.

Tu decideixes si vols actuar o només queixar-te.

Ferran Marín


 20/03/2017 Fem seccions?
 27/07/2016 Compra de acciones: información de servicio
 20/06/2016 Participa del sueño
 18/05/2016 Vols fer-li una pregunta a Ramon Robert?
 05/02/2016 El nomenament de consellers per cooptació
 16/12/2015 Per què votarem no... un altre cop
 27/11/2015 De comptes i de càncer
 02/09/2015 En el nom de la seguretat
 10/07/2015 L'Espanyol en venda, oportunitat o risc?
 08/04/2015 Façanes, grades i diners
1 | 2 | 3