AVUI A POL

Can ràbia per Francesc Via

Mala peça al teler

Hi ha partits que són un perfecte resum de l'estat d'un equip. El d'ahir ho va ser. Bipolar i esquizofrènic fins al darrer sospir, i no sols pels que hi participaven. Tots els pericos van quedar-se garratibats després del xiulet de l'àrbitre, que va venir tot seguit de l'aturada de Pau, presoners del dubte de si havien d'estar alegres o enfadats. Ja poc després la indignació s'obria pas entre la resta de sentiments de la muntanya russa emocional que havia esdevingut el partit. Començava la recerca de culpables i Quique tornava a aparèixer en primer plà com a autor d'uns canvis que no van ser encertats. Però la veritat és que ahir als onze homes que hi va haver al camp a la recta final els va mancar ofici i determinació. L'Espanyol està en un mal moment mental i és un boxejador amb poc punch i les barres de vidre, i en aquestes circumstancies si no acaba sempre a la lona ha de ser gairebé de miracle, com el que ahir va fer Sant Pau al penal.

Hem passat altres cops per aquests camins i sabem que lamentablement només hi ha una manera de fer el reset que l'equip necessita: cessant al tècnic i fitxant savia nova que refresqui el vestidor. Cap d'aquestes coses succeirà almenys d'immediat i els rectors del club flirtegen amb l'idea d'acabar la temporada I després Deu dirà. No hi ha calers per fer tot el que caldria tot i que és cert que mai hi ha hagut calers i s'ha fet. Però la tradicional manera d'actuar de l'Espanyol, orígen també de gran part del deute econòmic del club, s'ha acabat amb l'arribada de Rastar. S'imposa la fredor empresarial pel que fa als números, tot i que tristament som només empresa per unes coses, doncs no hem d'obviar que hem arribat també fins on estem per la manca de rigor i professionalitat en moltes decisions esportives.

Tenim mala peça al teler, i la tenim perque el calendari que ens espera fa venir basarda, perquè mentalment estem fosos i poc preparats per patir, que és el que ens espera d'aquí a final de campionat amb l'equip, no ho oblidem, més car de la nostra història. Només manca per saber si els socis, els pericos, ens hem oblidat de patir o encara ens enrecordem de serrar les dents. Només fa dues temporades que pensàvem que no ho hauríem de fer mai més. I mira.

Francesc Via 

@francescviapol         


 18/01/2018 Cornellà ja no és verge
 15/01/2018 Facta, non verba
 12/12/2017 Quique ja no hi és
 04/12/2017 La lliga de Quique
 20/11/2017 Cal fitxar un davanter
 05/11/2017 Tres esmenes al projecte
 16/10/2017 No li importem a ningú
 25/09/2017 Per la Montse
 11/09/2017 Ni tremendisme ni ingenuïtat: alerta
 24/08/2017 Vendre Aarón (o qualsevol)
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 58