AVUI A POL

Fairplay per Jordi Pineda

Així vaig veure jo la pistola de fogueig

Ahir, un cop més, vam assistir a una nova demostració del què s'entén a l'altre club de la ciutat per "valors", tot i què va ser un cas aïllat i no generalitzat. I jo personalment, vaig poder-ho copsar des de ben a prop, i és que tan sols unes deu files em van separar de l'altercat que es va produir entre els sectors 217 i 218 (final del córner i principi de preferent), més que 219, com s'ha dit, de l'estadi. És a dir, a la graderia superior del gol de Cornellà que toca amb preferent. Enguany, he de reconèixer que la confusió del directe a més d'un ens va distorsionar la concepció real del què havia succeït. No va ser fins una estona després d'acabar el partit quan gràcies a les informacions oficials vaig poder lligar caps i entendre el què havia succeït. I és que en primera instància, des de la mateixa graderia, la sensació, totalment errònia, va ser de disturbis entre bàndols amb petards. Enguany, el què va passar realment dista bastant del què, des de les últimes files em va semblar en directe que succeïa a les primeres.

Per començar, i a diferència del què s'ha relatat, els fets no van succeir abans de l'inici del partit, sinó tot just quan s'estava disputant el tercer minut de joc. De fet, el punt àlgid dels esdeveniments va coincidir amb la clara ocasió errada per Jurado davant Ter Stegen. Fins aleshores, tot havia transcorregut amb l'habitual normalitat. Però un individu que devia rondar els trenta anys va treure's la jaqueta que fins al moment amagava una samarreta antiga del conjunt blaugrana que a sota duia. I acompanyant això, va començar a cridar "Barça! Barça!" en clar signe de provocació cap als espanyolistes allà presents. Els aficionats blanc-i-blaus més propers li van recriminar verbalment la seva actitud, i es va iniciar una discussió verbal que va desencadenar ben aviat en què és generalitzes el càntic "Puta Barça!" per tot el córner en resposta a les provocacions del seguidor culer. Uns segons de calma van precedir els esdeveniments que van provocar el caos i el desconcert.

Imatges de l'incident, a Cuatroº 

El subjecte va decidir posar punt final a la situació, i va treure a relluir una pistola que resultà ser de fogueig, arribant a efectuar un dispar contra els afeccionats. Un dispar que en directe va sonar com un petard. A partir d'aquí, alguns van sortir corrents espantats, com el porter, que va abandonar el seu lloc de treball a corre-cuita i es va introduir a l'interior de l'estadi, malgrat les demandes d'ajuda dels afeccionats més valents que van decidir reduir-lo per evitar que pogués anar a més. Van ser els mateixos afeccionats els que van carregar contra ell, un grup nombrós, potser ajudats, com diuen, per dos mossos d'esquadra d'incògnit, no ho sé, aconseguint emportar-se'l cap a l'interior de l'estadi per entregar-lo després a les forces de seguretat. Com no podia ser d'altra manera, en tornar als seus seients van ser reconeguts amb una sonora ovació, que va contrastar amb la xiulada al porter, que no va retornar a la seva posició fins uns minuts després que finalitzassin els altercats. Enguany, el que està clar és que si realment dos mossos d'esquadra d'incògnit van ajudar a reduir-lo, que si així ho ha dit el club no ho poso en dubte, no van ser els únics, i la participació d'alguns afeccionats va ser important.

Uns esdeveniments que enguany deixen en doble evidència la seguretat de l'estadi. I és que malgrat la seva intatxable eficàcia en treure els taps de les ampolles i interceptar les que superen el litre i mig, se'ls va passar detectar una pistola que afortunadament va resultar ser de fogueig, però que podria haver estat real i provocar danys majors. Però com deia, l'errada, de gran magnitud, va ser doble, i és que els altercats es van anar desenvolupant sense que cap força de seguretat fes acte de presència, i el mateix porter va marxar corrent i capcot, abandonant el seu lloc de treball, immediatament després que és produís el dispar, com he dit abans, fent cas omís a les demandes d'ajuda.

Jordi Pineda 

@JordiPineda23   


 15/08/2017 Límit Salarial, fitxatge estrella
 20/06/2017 Futbolistes, més que noms
 28/04/2017 Ca n'Orgul
 30/03/2017 Valorar la feina fosca
 06/03/2017 El dilema d'Europa
 04/02/2017 Abonats a fer el ridícul
 02/01/2017 Rebutgem la cara i ens quedem la creu
 18/12/2016 Els veïns, retratats
 02/12/2016 Sense perdó
 21/10/2016 L'ambició en el joc
1 | 2