AVUI A POL

EDITORIAL

GUANYAR SENSE HORITZÓ
Un gol al darrer minut és com l'apenediment dels catòlics, que et permet ingresar al cel després d'un partit infernal. Ho justifica tot, o gairebé. Per molta gent, no n'hi ha prou, ja que a aquest equip, és cert, caldría demanar-li una mica més de joc. Però a aquestes alçades de la competició les cartes ja estan repartides i ara ja no hi ha rival fàcil. Que li preguntin al líder que les va passar magres davant un rival que és en descens. A uns els pot servir la comparació i a altres no. És comprensible i forma part del debat futbolístic, ara bé, els mérits de l'equip a nivell de números ja ens mostren objectivament que l'evolució és positiva i que la temporada va camí de ser molt bona tot i que ens quedem a les portes de l'objectiu europeu.

I aquesta darrera afirmació es sustenta en el que vam veure ahir, precissament: un mal partit però un gol en el 90' -de fet, al 91'- la qual cosa indica a les clares que l'equip va voler guanyar fins al darrer instant del partit quan altres cops haguessim donat per bo un empat insípid a zero, o fins i tot haguéssim caigut en un dels molts atacs que va tenir el rival. Però ahir es va treballar exquisidament en defensa, i es van fer des de la banqueta els ajustos necessaris en atac per garantir que l'Espanyol estaría en disposició de clavar-la si la tenia, ni que fos una, o mitja. Perquè si una paraula resumeix millor que cap la temporada d'aquest equip és aquesta: efectivitat. Contundéncia defensiva i una efectivitat que combinades han fet que l'equip s'apugi als 49 punts que te hores d'ara i que li faran sense cap mena de dubte superar la millor puntuació en dotze anys, doncs no superem els 50 des de la 04-05 que en vam fer 61. Poca broma.

I paradoxalment, és que tot això ho estem fent des de l'íntim convenciment que no arribarem a Europa. No estem guanyant perquè tinguem un esquer, un objectiu a l'abast ni per defensar la novena posició. No. Ho estem fent sense més estímul que seguir guanyant, seguir sumant, seguir treient tot el suc a un planter amb moltíssimes mancances però que a banda de qualitat té ànima i cor. Son llavors ja sembrades per tenir una collita superior el curs vinent. Aquest equip, ni que sigui a còpia de partits dolents que acaben esdevenint victòries, segueix creixent. I ja és capaç de guanyar sense tenir més horitzó que la pròpia victòria. Sens dubte, és una gran noticia.

 


 15/05/2017 ESPERANT L'EPÍLEG
 24/04/2017 GESTIONAR LES EMOCIONS
 10/04/2017 TORNA L'OPTIMISME
 05/04/2017 QUIQUE ES VA EQUIVOCAR
 03/04/2017 SAN MAMÉS: PROHIBIT PERDRE
 20/03/2017 DE NOU, LA PLANIFICACIÓ
 13/03/2017 VERTEBRANT L'EQUIP
 06/03/2017 REVOLUCIÓ O EVOLUCIÓ?
 27/02/2017 CALDRÀ SUPERAR-SE
 20/02/2017 QUIQUE, DISCURS I FETS
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 16