AVUI A POL

Fairplay per Jordi Pineda

Rebutgem la cara i ens quedem la creu

Si bé és cert que, a causa de la mala planificació durant el mercat de fitxatges d'estiu, la prioritat, a hores d'ara, i tal com han reconegut veus autoritzades del club, és un lateral dret, una posició on Quique Sánchez Flores només disposa de Javi López com a jugador natural, i no compta amb ell, fet que ha obligat a desplaçar a Víctor Sánchez i a perdre'l al mig del camp, debilitant a aquest, no és menys important tampoc l'arribada d'un davanter. Ni Álvaro Vázquez, que per petició expressa de Quique va aterrar a l'estiu sobre la botzina, costant al club l'escandalosa xifra de quatre milions tot i que al final amb prou feines ha disposat de minuts que ni tan sols ha aprofitat, ni Caicedo, que ja no és el que era, i té peu i mig fora del club, estan en condicions d'acompanyar a un Gerard Moreno que, conseqüència, potser, de tenir sobre les seves esquenes la responsabilitat de ser l'home-gol, i de no disposar d'un soci de garanties, ha ofert un rendiment força deplorable durant les últimes cites. Dit això, podran pensar que m'oblido de Leo Baptistão, però no és així. A parer meu, és un futbolista que ja ni s'hauria de contemplar per jugar en punta, i és que aporta el infinitament més a l'equip com a extrem, partit per banda dreta, on a més a més, Hernán s'ha mostrat molt irregular.

És per tot l'exposat anteriorment, complementat per l'estadística que col•loca a l'Espanyol setè en la classificació d'equips menys golejadors de la Lliga Santander fins a la data, i per l'evident manca d'idees en atac, palpable durant tota la primera volta del curs, que durant l'hivern hauria d'arribar un punta. Però no un punta qualsevol, sinó un punta capaç de baixar a buscar la pilota al mig del camp, de moure's bé entre línies, hàbil amb la pilota als peus, capaç també de partir des de banda, amb bona visió de joc, ràpid i amb olfacte de gol. Dit així, sembla que demani una utopia, i no és per menys, i és que futbolistes que continguin totes aquestes característiques es mouen en una altra òrbita, i costen unes quantitats de diners inassumibles per l'Espanyol actual. Si més no, n'existeix un que, tenint totes aquestes qualitats, arribaria lliure al club, i encantat, i és que de fet, ja fa setmanes que en cada entrevista deixa clara la seva voluntat de tornar a l'Espanyol. No parlo de Mariano, que durant els últims dies ha estat vinculat amb l'Espanyol, i que des del meu punt de vista és totalment innecessari, ja que no aportaria un perfil diferent dels que tenim ara, sinó de Sergio García. Sí, Sergio García, aquell davanter que durant cinc anys tants gols i tanta màgia ens va regalar amb la samarreta de blanc-i-blava. El que va arribar a ser capità, i que sempre va defensar amb orgull els colors i es va deixar la pell sobre el camp, a diferència d'alguns dels membreas actuals d'aquesta plantilla.

El seu possible retorn, o més aviat, impossible per una circumstància concreta, divideix a l'afició. Per alguns seria un encert, mentre que d'altres, sense coneixement de causa, li dediquen lletjos comentaris, ben allunyats de la realitat, com que ja és vell, que no milloraria el que hi ha, que després d'un any a Qatar ja està acabat, o que vindria a retirar-se, entre altres. El mateix Quique, presumptament, deu coincidir amb aquest sector d'aficionats, i és que segons es diu, va ser ell qui va frenar el seu retorn durant l'estiu, quan Àngel Gómez ja el tenia lligat. Una decisió ben errònia, de ser així, i més si tenim en compte el posterior fitxatge d'Álvaro Vázquez. Tots dos futbolistes van coincidir quaranta-cinc minuts en l'amistós de Catalunya i Tunísia del passat dia vint-i-vuit de desembre, i van ser la cara i la creu. Quaranta-cinc minuts en els quals va quedar clar qui val i qui no. Qui pot liderar una davantera d'un equip com l'Espanyol, i qui no la pot ni compondre.

Sergio García, que com deia en paràgrafs anteriors, ha mostrat durant els últims mesos la seva voluntat de tornar a l'Espanyol, va ser un dels convocats de la selecció catalana per enfrontar-se ara fa una setmana a Tunísia, qui va demostrar tenir, lluny del que es pogués pensar, un nivell prou bo. L'ex capità perico, que va formar d'inici precisament amb Gerard Moreno, el qual no li va fer ni ombra quant a rendiment, va carregar-se sobre les seves espatlles en tot moment la selecció, baixant a buscar la pilota fins al mig del camp i pujant-la. Caient a banda esquerra, on va deixar bones combinacions amb un altre perico, Aarón. Va demostrar que no ha perdut ni la rapidesa ni la màgica, que van patir de primera mà els defensors rivals. Tot el joc ofensiu del combinat de Gerard López i Sergio González va passar per les seves botes. De fet, tan rellevant va ser la seva aportació per la selecció, que va ser l'únic jugador que va completar el partit sencer, i ho va fer amb absoluta normalitat tot i competir en una lliga menor com és la catarí, demostrant així que la forma física tampoc l'ha perduda. Per si fos poc, va liderar la remuntada de la selecció en els últims minuts, que perdent 1-3 va acabar empatant gràcies a una diana del mateix Sergio i a un cop de cap de Joan Verdú, en un atac iniciat també pel de Bon Pastor.

Una exhibició, la que va realitzar Sergio García amb Catalunya, que no va fer més que refermar que encara li queda màgia per estona. Una màgia de la qual l'Espanyol va molt necessitat, i és que no compta amb cap futbolista capaç de posar-se sobre les seves espatlles l'equip, i de desequilibrar partits. Un perfil de futbolista impossible de trobar amb els recursos dels quals disposa el club, ja que està altament cotitzat en el mercat, i que converteix l'oportunitat d'aconseguir el retorn de Sergio en única. Si més no, segons sembla, qui se n'hauria d'adonar, o no se n'adona, o no se'n vol adonar. Deu ser millor malgastar milions amb Álvaro Vázquez o demanar cessions al Reial Madrid...

Jordi Pineda 

@JordiPineda23  


 28/04/2017 Ca n'Orgul
 30/03/2017 Valorar la feina fosca
 06/03/2017 El dilema d'Europa
 04/02/2017 Abonats a fer el ridícul
 18/12/2016 Els veïns, retratats
 02/12/2016 Sense perdó
 21/10/2016 L'ambició en el joc
 20/09/2016 Ni guanyarem la Lliga, ni baixarem a Segona
 05/09/2016 El temps dirà
 30/08/2016 De pressa i corrents
1 | 2