AVUI A POL

Per la banda per scar Juli

Burgui s madridista.

Tots recordem les imatges vergonyants de Jorge Franco Alviz, conegut com Burgui, demanant un autògraf a Cristiano Ronaldo als vestidors de Cornellà després de perdre 0-6 contra els merengues.

Aquell dia Burgui es va endur pals per tots costats i, fins i tot, va acabar demanant perdó públicament.

Aquell dia ens va quedar molt clar que Burgui és madridista.

Resulta que aquesta setmana, en motiu del partit de quarts de final de la Lliga de Campions entre el Reial Madrid i el Wolfsburg, en Burgui ens ha regalat alguns tuits demostrant la seva eufòria per la classificació de l'equip blanc i alegrant-se especialment pel seu ídol Cristiano Ronaldo.

Com deia més amunt, ja havíem confirmat que Burgui era madridista, però aquesta setmana hem confirmat que té incontinència tuitàire i que no va aprendre res de l'escàndol de l'autògraf.

Sé que Burgui és un jugador cedit pel Reial Madrid, entenc que el seu somni és triomfar a l'equip blanc i l'Espanyol és un mal menor que li toca patir per poder tenir minuts i créixer com a futbolista. Nosaltres només som un instrument. Però, compte, molt important, nosaltres som els que li paguem el sou. I quan dic nosaltres, em refereixo concretament als que esteu llegint aquest article i a un servidor. Una part dels diners que paguem pel carnet de soci van destinats a pagar-li el sou a Burgui.

A mi em molesta molt que faci tuits alegrant-se de les victòries d'un altre equip, per molt que siguin en una competició que nosaltres no juguem i per molt que aquest equip no sigui rival nostre pel seu potencial desorbitat comparat amb el nostre. Si juga a l'Espanyol ha d'aprendre a ser professional i a entregar-se en cos i ànima, tant a sobre la gespa (això ningú no ho discuteix) com fora del camp. Oi que ens estaríem esquinçant les vestidures si hagués fet un tuit alegrant-se d'una victòria del Barça?

No li demano a Burgui que deixi de ser madridista, només li demano que la propera vegada, enlloc d'evidenciar públicament la seva alegria per una victòria blanca, es mossegui la llengua i ho celebri en la intimitat.

Per cert, estaria bé que el club li toqués el crostó i li demanés més moderació a partir d'ara.

@OscarJulia

Facebook

Blog


 20/02/2017 A Europa amb el cor
 01/02/2017 Sense moviments al mercat d'hivern
 18/01/2017 L'encanteri de Quique Sánchez Flores
 23/12/2016 Les seqüeles dels derbis
 19/12/2016 Bombolla i premsa de bufanda
 14/12/2016 Que no ens punxin la bombolla
 08/12/2016 Ángel Gómez, Jordi Lardín i la política a l'empresa
 23/11/2016 El fracàs de la grada d'animació
 15/11/2016 El pla del President Chen
 24/10/2016 La Supercopa de Catalunya és prescindible
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | ... | 23