He hagut d'esperar unes quantes hores per començar a escriure aquest article. Volia fer-ho ahir a la nit, però no ho vaig fer perque volia veure quina era la reacció dels directius del nostre club a l'enèssim robatori escandalós i a mà armada que hem patit aquesta temporada després de la piscina de Xavi, la mà d'Albelda o l'arbitratge del Getafe. Un cop passades unes hores i escoltades les declaracions del màxim dirigent del nostre club, el president Sánchez Llibre, m'adono que ja podria haver escrit l'article ahir al vespre perquè la reacció de la junta directiva ha estat l'esperada: no fer res.
No ens enganyem: la culpa dels arbitratges que rebem des de ja fa temps és primer de tot nostra, després és nostra i finalment, també és nostra. La culpa la tenim nosaltres perque no ens queixem. Perque, de fet, no ens hem queixat mai. Per queixa, amics meus, hem d'entendre una protesta oficial per escrit cap als organismes pertinents (LFP, comité d'àrbitres...) i una roda de premsa on es llegeixi un comunicat (sense faltes ortogràfiques ni gramàtiques, si pot ser). A veure si entenem d'una punyetera vegada que rajar de l'arbitratge als micròfons de TV3, Rac 1, Catalunya Ràdio o la Com no serveix absolutament de res. És com si ens tallen el telèfon de casa injustament i ens queixem als amics, familiars o veïns. Oi que en aquest cas no dubtariem d'adreçar-nos a la companyia telefònica? Doncs en el cas dels arbitratges tres quarts del mateix.
L'exemple a seguir és el d'Osasuna la temporada passada, que després del robatori que va rebre al Santiago Bernabéu va fer una queixa formal per escrit, van fer una roda de premsa i van trencar relacions oficials amb el comité d'àrbitres. Van fer la feina ben feta i van rebre un tracte ben generós fins a final de temporada. Chapeau per Patxi Izco, suspens per Sánchez Llibre.
I per acabar, deixeu-me fer una reflexió. Escriure a POL no és gens fàcil. Quan critiques se't tiren a sobre perque ho fas i quan calles perque no ho fas. Dic això perque avui, un cop més, em veig obligat a escriure criticant la directiva del club. Quan ha tocat els he aplaudit ben fort, només cal tirar de l'hemeroteca que teniu més avall per comprovar-ho. Que quedi clar que criticar la directiva per no defensar els interessos del club correctament no és ser anti-res. Jo no sóc anti-Danista, ni Pacoflorista, ni Larista ni res per l'estil. Sóc un Espanyolista que vol que els directius del seu club facin allò que se suposa que han de fer: defensar els interessos de l'Espanyol. I pel que fa els arbitratges no ho estan fent. De fet, no ho han fet mai.
Si t´ha agradat aquest article i el vols compartir a una de les teves xarxes socials, fes servir aquest botó:
A mi el que em fa més por de Turienzo es que no en TE NI P.... IDEA. Més o menys com Rubinos, Paradas, .... Que no ens passi res dissabte. (Oriol Pagès)
Partiendo de la base que pienso que hay que quejarse pero no hay que llegar a ser un llorón. Pienso que la culpa es nuestra porque le echamos al árbitro la culpa de lo que no sabemos hacer en el campo (si somos superiores a un equipo tenemos que sentenciar el partido y que el penalty sea una mera anécdota) La culpa es nuestra porque si el presi deja entrever que hay algo extraño en la Federación, lo diga y no se quede a medio camino como hace siempre. Tenemos la culpa todos, porque hay 18 clubs que se quejan de los arbitrajes, pero no se unen para tener más fuerza. Por muy poderosos que sean los otros 2, 18 juntos tienen más fuerza que 2. Pero 18 separados no van a ninguna parte.
La premsa està en venda, a través de la contractació de publicitat a diaris i espais de ràdio pots fer que parlin del teu equip i, el més important, com el teu equip necessita. Els opinadors no mosseguen la mà que els alimenta. Potser els nostres directius s'hauríen de replantejar la política d'sponsorització actual en deteminats mitjans que no influeixen més enllà de l'entorn estrictament perico i invertir en aquells que poden influir on es remenen les cireres del futbol espanyol.
Con el nuevo cargo y bien remunerado, al antes protestón, inconformista, etc. Collet ni se le ve, oye, ni se le espera. ¡Ah!, que ahora tiene que guardar las formas, ¡Viva el protocolo! La única forma de que nos respetem es que l'Espanyol "sugiera, posibilite, indique..." la intención de construir en los aledaños de nuestro campo un "cementiri de residuos nuclears", sia a territori Prat o Cornellà, o a S'Adrià si fos menester, potser aixì sí que la Fede. Villaratil ena faria cas. Ho faig part del texte amb bilingüe, per no pedre l'oficialitat de les llengües a casa nostre.
La qüestió es saber si serviria de algo fer una protesta com la de l'Osassuna... Ens recompensarien si trenquem relacions amb el Comitè d'arbitratge o, per contra ens enfonsarien encara més?? Tenim molt més a perdre que a guanyar si o penseu fredament... Si els arbitres ens volen enfonsar ho faran impunement, no hi haurà cap mitja de comunicació que doni la cara per nosaltres... L'única solució es la revolta popular, ens hem de fer sentir nosaltres, els SOCIS!!
Això ja ve de lluny. Amb nosaltres, els àrbitres són molt valents, perquè en el fons (potser de forma inconscient) ens veuen tous i asequibles. Hem de tenir més mala llet, començant pel consell. És trist dir-ho, però em sembla que potser calen declaracions d'aquelles que després envien a la comissió antiviolència (però que aconsegueixen, prèviament, el seu efecte mediàtic), perquè amb bones paraules veig que no ens en sortim. De tota manera, s'ha descobert corrupció entre els jutges, advocats, polítics, empresaris...Us penseu que els àrbitres estan immaculats?
Jo proposo que al començament del partit amb el Bilbao, se li faci entrega a l'arbitre, públicament i davant de les cameres i dient pels altaveus que li regalen per tal que s'equivoqui menys que els anteriors d'un pernil pota negre de 600 euros, d'un IPOD i d'una estada als banys àrabs de barcelona amb una senyora de les de la Boqueria, i això si que sortiria a la premsa i posariem en un compromís a l'estament arbitral....
A l'Osasuna el van salvar el Barça i al Madrid les dues darreres jornades. Fer protestes formals pot servir d'alguna cosa o et pot posar encar en pitjor situació. Ens putegen perque no tenim qui ens defensi socialment : la prensa de Barcelona no aixecarà cap veu faci el que faci l'arbitre de torn contra l'Espanyol. Sempre trobaran quatre amb banderetes que no toquen per distreure l'atenció. Per tant, l'espanyol es propici per putejar als catalans ( amb el Barça no s'atreveixen que mana molt i té la capacitat de montar pollastres, amb suport mediàtic, institucional i administratius). Per tant, el que cal es fer el segon gol i no deixar que l'arbitre pugui fer i desfer el resultat. I cal dir alguna paraula malsonant a la ràdio, a la tele o on sigui per tenir aquest resó.
| 25 
| 
1 | 
30/08/2010
