Quan un obre la pàgina web del diari Marca i veu que la primera notícia no parla ni del Barça ni del Madrid ja pot començar a tremolar, ja que vol dir que són males notícies. Avui ha estat un d'aquests dies. Quan he obert la pàgina web i he vist la fotografia de Sergio Sánchez ocupant la notícia principal he pensat que no podia ser. He pensat el pitjor. He pensat amb en Jarque. Quan he llegit el titular m'he alegrat molt. En Sergio Sánchez deixa el futbol, sí, però és viu. Pot parlar, caminar, abraçar la família i jugar a la Play Station 3. Pero a la vegada penso: collons, quina merda. Quina merda pel Sergio, un nano de 23 anys que ha de deixar de fer allò que més estima: jugar a futbol. Quina merda per la seva família. I quina merda pel Sevilla, que torna a recordar el cas Puerta.

Mentre escric aquestes línies no em puc treure en Dani Jarque del cap. No entenc res. Vagi per avançat que els meus coneixements mèdics són nuls, pero no puc entendre perque gairebé sempre que hi ha casos com el de Sergio Sánchez estan relacionats amb el Sevilla i l'Espanyol. Puerta, Jarque i ara Sergio Sánchez. És cert que també existeix el cas de Rubén De la Red, pero tres de quatre casos els darrers tres anys em semblen massa casualitat. No crec en les casualitats. No puc deixar de pensar que si realment és tan estrany tenir un defecte congènit al cor d'aquest tipus, la probabilitat de tenir dos casos en una plantilla de 25 jugadors com teniem nosaltres la temporada passada ha de ser irrisòria. És només una qüestió de mala sort? És realment casualitat?

Vull que quedi clar que això no és una crítica al nostre club ni al seu servei mèdic, res més lluny de la meva intenció. Només em pregunto si, per exemple, hi pot haver factors de risc que puguin afavorir aquest tipus de casos. Suposo que només vull respostes tot sabent que no n'hi ha. Tinc curiositat per saber com li han detectat el problema a en Sergio. Estic segur que quan el van fitxar a Sevilla li van fer un control molt exhaustiu. Estic segur que a l'Espanyol també n'hi van fer els darrers anys. Per què no se li ha pogut detectar abans?

No vull acabar aquest escrit sense felicitar al servei mèdic del Sevilla per haver detectat aquest problema de cor d'en Sergio. Possiblement han salvat una vida. Gràcies i felicitats.

I al Sergio dir-li que ànims, que molts ànims. Que tant de bo tot acabi en només un ensurt i pugui tornar a jugar a futbol. I si tot surt malament, que tiri endavant igualment. Que se senti afortunat. Que gaudeixi de l'oportunitat que en Dani no va tenir. Molta sort Sergio. Els pericos estem amb tú.