Acaba de sonar el xiulet final del derbi. Passen els anys i res no canvia: l'amic Iturralde González ens l'ha tornat a colar, ens han tornat a pispar un derbi i ja estem lluitant per no baixar. En definitiva: la metixa cançoneta de sempre.

Estic fart de rebre equests tipus d'arbitratges contra el Barça. En els darrers anys hem patit el gol amb la mà de Messi, l'expulsió injusta de Nené, el penal inexistent de Pareja a Eto'o i el "piscinazo" d'avui de l'amic Xavi. No està malament, no? Està clar que ens han atracat a punta de pistola, tots d'acord, però que farem com a club per queixar-nos? Ja us ho dic jo ara: res. Amb l'excusa que som un club senyor no mourem un dit, com sempre. Malament. Ens hem de queixar a la federació, a la lliga o a qui calgui, pero no ens podem quedar de braços creuats un altre cop. Al València li roben cada cop que va al Bernabéu, però després de plorar li piten penals a favor els tres partits següents. L'Osasuna va trencar relacions amb el comité arbitral després de l'escàndol Juanfran al Bernabéu i només cal veure els arbitratges que va rebre a la segona volta. Qui no plora no mama, i nosaltres no plorem i, si ho fem, ho fem de portes endins. A veure si n'aprenem d'una vegada. Senyors directius, ara tenen una bona oportunitat per defensar el nostre club.

La imatge a la segona part ha estat bona, d'acord, però amb això no n'hi ha prou. Portem 5 partits de lliga seguits sense marcar i això és altament preocupant. Confío que Pochettino serà capaç de tocar la tecla correcta aquesta vegada, i més tenint en compte que tornaran Moisés, Tamudo, David García i potser Marqués. Diumenge 20 a les cinc de la tarda tenim una final. Guanyar a l'Almeria no només són 3 punts més, sinó que vol dir passar un Nadal tranquil fora del descens. S'ha de sortir a morir.