No estiguis trist Iván. La vida passa i els anys també, i lamentablement per nosaltres tú no ets una excepció a aquesta norma. Entenc que estiguis desanimat quan després de cuidar-te com el que més i anar amb peus de plom quan jugues, els músculs de les teves cames diuen que ja n'hi ha prou i que no volen seguir. Entenc que tinguis ganes d'abandonar, però has de saber que no et deixarem.
Amb sinceritat Iván, et parla algú que és molt poc Delapeñista. Des que vas arribar sempre he estat molt crític amb el teu poc treball defensiu, amb la teva precipitació amb la pilota als peus i amb el teu afany de fer la passada del segle abans que fotre una gardela i marcar des de la frontal. Però ara que no ens llegeix ningú deixa'm dir-te que ets un dels grans. Deixa'm dir-te que he vist pocs jugadors amb més futbol a les botes vestint la nostra samarreta. Deixa'm dir-te que la teva implicació amb el club ha estat sempre exemplar. No facis cas d'aquells que et critiquen per estar sempre lesionat, tots sabem que has estat i ets una peça clau d'aquest equip i que fas tot el que està a les teves mans per ajudar l'equip. Deixa'm dir-te que estic orgullós que estiguis entre nosaltres.
No ploris. Si estas trist i et sents poc útil per l'equip, recorda. Recorda que sense les teves passades en Tamudo no hagués fet aquells 16 gols a la segona volta que ens van permetre no baixar a segona ja fa uns anys. Recorda que sense el teu golàs contra els israelians no hauriem arribat a tocar el cel amb la punta dels dits a Glasgow. Recorda la teva primera part antològica el dia del Tamudazo. Recorda la victòria de la temporada passada al Nou Camp i, en especial, recorda la ràbia que vas descarregar quan celebraves els gols. Recorda que vas ser una peça clau la segona volta de la temporada passada, i que d'això només en fa sis mesos, tot i que alguns vulguin fer-nos veure que d'això en fa un munt d'anys.
El cap ben amunt, Iván, perque els pericos no ens rendim mai i tú ets un de nosaltres. Que sàpigues que els pericos t'estimem i que no deixarem que tiris la tovallola. No surrender, recordes?
Si t´ha agradat aquest article i el vols compartir a una de les teves xarxes socials, fes servir aquest botó: