Aquest matí he visitat la pàgina web del club i m'he quedat de pedra al llegir la notícia del sopar organitzat per Tiempo de Espanyol. No pel sopar en sí mateix, sinó per la frivolitat amb la que a la notícia s'informa del dèficit negatiu de la temporada passada (6.8 milions d'euros) i la seva justificació. Anem a pams.

Per començar em sembla una dèficit molt alt un any més. Així fent memòria a la babalà només recordo un exercici amb beneficis els darrers anys. Va ser l'any on vam tocar el cel amb la punta dels dits de la mà a Glasgow. No pot ser que la tònica general, any rera any, sigui tenir dèficit negatiu. És un símbol inequívoc de mala gestió. No val l'excusa que la resta d'equips estan pitjor, ja que la resta d'equips tenen ajuntaments, bancs i ciutats senceres que els recolzaran en cas de risc d'exisència, i en el nostre cas ja s'ha demostrat que no és així. Compte.

Tampoc m'ha agradat que s'intenti justificar aquest dèficit, i menys amb les raons que s'han donat: rescissió de contacte de Costa, Márquez i Mané i fitxatge d'Iván Alonso. Són tots ells exemples de mala gestió del club, ja que si rescindeixes contractes de jugadors, fas fora a entrenadors o fitxes al mercat d'hivern vol dir que la gestió esportiva no ha estat correcta.

Tampoc m'agrada com s'ha donat la notícia. Amb tots els respectes per als integrants de Tiempo de Espanyol, el seu sopar no és el lloc adient per donar a conèixer aquesta notícia. És un tema prou important com per fer-ne una roda de premsa (aquest cop sí) i no amagar la notícia. I dic amagar perque ni tan sols ha estat elevada a la categoria de notícia a la web del club, sinó que es troba com a anècdota dins la notícia del sopar de la gent de Tiempo de Espanyol. No és una anècdota tenir gairebé 7 milions de dèficit anual, és quelcom molt greu. Lamentable.

Jo de gestionar empreses no en sé gens, però estic segur que la directiva ho pot fer millor en aquest sentit. Ho han demostrat amb les seves empreses particulars, que no presenten dèficits anuals negatius, precisament. No els demano res impossible, els demano que facin bé allò que ja han demostrat que saben fer.