Veurem si Nakamura, el japo d'Adidas, un magnífic jugador, se'n sortirà dels obstacles i les trampes per a conills i nouvinguts que li muntaran els entrenadors del Osasuna, Xerez i Valladolid, però tinc per a mi que Joan Verdú ens dotarà de més recursos en el camp i ens regalarà un bon rendiment. De l'israelià Ben Sahar no en sabem rés, ni el meu fill ni jo mateix. Però el fet objectiu de que hagi acabat aquí per davant d'equips com l'Ajax i el Borussia Dortmund, que també el volien, és simptomàtic. Aquest petit gran detall podria demostrar que quelcom comença a canviar a casa nostra. Acostumats a que qualsevol equip europeu ens pispi els jugadors amb els que portem negociant la seva incorporació una pila de mesos, l'arribada d'aquest jove davanter és un autèntic dribling al destí. Si Don Mauricio el fa jugar i marca una dotzena de gols, celebrarem el proper Yom Kippur a Cornellà amb música de Dana Internacional que ens visitarà per a l'ocasió.

Aquesta reflexió em porta a concloure que potser el treball de la direcció esportiva no s'està fent tant malament com alguns preveien. Tot el contrari. Amb les penúries financeres que ens acompanyen arreu i que ens donen la pinta d'un caçador de bolets enmig d'un mercat on es mouen a plaer els Florentinos i els Morattis, ha de ser molt difícil signar jugadors per a l'Espanyol i renovar-los. I encara molt més complicat és fer-ho amb la rapidesa d'una bala, amb el silenci d'una carmelita de clausura i amb la contundència d'un ganxo d'esquerra de George Foreman. Que el senyor Ramon Planes s'està guanyant les virolles és indiscutible. Caldria, però, moderar l'eufòria en aquests moments d'efervescència. Recordo que el seu predecessor va començar també de manera espectacular. Tothom recorda com va acabar.

Seria també injust per part meva no veure l'empremta del Conseller responsable de l'àrea esportiva darrera de totes aquestes actuacions. De la mateixa manera que vaig pensar que era un tros d'ase quan va fer un crit a l'unitat amb el "tots units fem força", i quan es va penjar medalles el mes passat pel fitxatge de l'Ivan Alonso desprès de la patètica escenificació del mercat d'hivern, ara he de reconèixer que s'ha posat les piles. Ha estat valent en atorgar la responsabilitat de la direcció tècnica a un desconegut, possiblement més per imperatius econòmics que per altres raons. Però encara ha estat més encertat en la conducció de les negociacions amb l'entrenador i amb els jugadors que han acabat renovant el seu contracte. Només cal demanar-li tres coses. La primera, que com haurà de vendre jugadors per nassos, donat el nostre deute monstruós, ho faci amb capacitat de venedor; la segona, que li ofereixi a Raül Tamudo dos anys més o, si ho prefereixen, un contracte vitalici; i, finalment, la tercera, que com a Conseller de l'esportiva no tingui mai la temptació de posar-s'hi el vestit d'en Tarradellas.