Escric aquestes línies curiosament des de Lisboa. La casualitat ha fet que estigui a la capital portuguesa per motius de feina. No he vingut a negociar amb el Benfica per Luis García, tot i que pel que he llegit aquests dos dies, sembla que el jugador se n'estigui morint de ganes.

Parlar de Luis García se'm fa difícil perquè, fins ara, ha demostrat un amor a la samarreta blanc-i-blava que està fora de dubte. Pocs com ell s'identifiquen amb el sentiment dels pericos i demostren haver entès la idiosincràsia del club i de la gent que el formem. Fins ara, Luis García ha demostrat ser un perico més.

Vull anar amb molt de compte i per això medito cada paraula que escric i rellegeixo cada frase, perquè no vull que se'm malinterpreti en cap moment.

Ahir i avui hem pogut llegir unes declaracions de l'asturià i del seu representant que a mi, particularment, m'han deixat totalment descol·locat. Si ahir Luis deia que seguiria Quique Sánchez-Flores fins a la fi del món, avui el seu representant ha dit que vol marxar de l'Espanyol i fitxar pel Benfica perquè suposaria un salt a la seva carrera. Creieu-me si us dic que he hagut de rellegir-me les notícies més d'una vegada per creure-me-les. I encara ara no me les crec. A gran part de jugadors de la plantilla els crec capaços de dir aquestes coses però, fins ahir, Luis no estava en aquesta llista.

Ara podria començar a rajar de Luis García, criticar-lo tant com pogués, dir-li que és un mercenari més, que pagui la clàusula i foti el camp, que deixi d'enganyar-nos fent-nos creure que estima l'escut de l'Espanyol. És el primer que se m'ha passat pel cap, suposo que de la pròpia sorpresa en llegir-ho tot plegat. Però no en tinc ganes, vull pensar en positiu, no vull que se'ns escapi un talent com el seu. És nostre i s'ha de quedar.

Em resisteixo a creure que es tracta d'un mercenari més, que ha utilitzat el nostre club com a trampolí (Maxi dixit), que ens ha pres el pèl amb aquelles llàgrimes després de la final de Glasgow, que aquells dos gols de la final de Madrid no els va enxufar perquè té el cor blanc-i-blau. Espero que no sigui el principi d'un desbandada perquè el futur immediat de la plantilla pinta negre, perquè en aquest cas sí que estem fotuts, més del que ens pensem.

Jo crec que s'ha guanyat de sobres que li atorguem el benefici del dubte, que no el declarem culpable per unes suposades declaracions en un diari portuguès (us asseguro, per experiència pròpia, que els portuguesos no són massa de fiar, amb honroses excepcions, és clar). Tinc ganes de tractar-lo com el fill que s'equivoca però que al final li acabem perdonant tot perquè, al cap i a la fi, un fill és un més de la família i sempre ho serà passi el que passi.

I us demano que des d'aquí li enviem entre tots plegats un missatge d'esperança i de suport. Diguem-li que s'ha equivocant dient el que ha dit, diguem-li que el seu representant només busca esgarrapar uns quants calers pel traspàs, diguem-li que aquesta plantilla encara pot fer grans coses si tots plegats ens ho creiem, diguem-li que l'Estadio da Luz és una merda comparada amb Cornellà-El Prat, diguem-li que si se'n va com un mercenari més l'haurem de xiular tant fort com puguem quan torni per jugar contra l'Espanyol a la Champions, diguem-li que li perdonem tot si es queda.

Diguem-li el que us doni la gana, però convencem-lo de que s'ha de quedar, de que ell és el futur del club, de que ell ha de portar el braçalet de capità.

I si després de dir-li tot el que li hem de dir, si després de donar-li les oportunitats que faci falta segueix volent marxar, diguem-li el preu de la seva clàusula de rescissió al seu representant. I no li perdonem ni un euro, no siguem imbècils. Bona gent sí, però per imbècils ja n'hi ha d'altres.