La selecció espanyola no interessa a ningú

L'esdeveniment més vist de la història des que es mesuren les audiències. Portada als quatre principals diaris esportius. Gent al carrer fins a la matinada. L'endemà, totes les lloques radiofòniques parlant-ne, algunes fent autèntics equilibris per justificar que els havia caigut el castell de cartes edificat durant anys, a còpia de derrotes. La selecció espanyola no interessa. Però vet aquí que ara ha caigut una victòria i tots els arguments s'han ensorrat. Desafecció, absència de sentiment patriòtic, dificultats d'encaix. Res. Tot esmicolat amb un parell d'aturades d'un noi de Móstoles i la precissió d'un periféric que ves per on és català. Resulta per tot anàlisi que nomès calia la victòria. Els nens que vam crèixer amb el 12 a 1 a Malta i el gol de Maceda, aliens a tota la ferralla ideològica ja ho sospitàvem.

Llavors, podemos o què?

Potser si, si aconseguim guardar a dins l'armari la cabra, la pandereta, el bombo del Manolo i sobretot la pell d'ós rus que, com sempre, ja hem venut abans de caçar-lo. Sobretot si tenim en compte que el jugador més brillant del torneig hi juga i és en estat de gràcia. Per cert, quan costarien Arshavin o Pavlyuchenko abans de l'Eurocopa? Alguns caçatalents del futbol si tinguessin un xic de decència, haurien de presentar avui mateix la renúncia. I no ho dic per nosaltres: la fitxa del 10 rus es si fa no fa tot el nostre pressupost en fitxatges.

Preguntes que fan una mica (o molt) de ràbia

Que van fer els nostres ex-seleccionables ahir a la nit? Ho van veure en un bar amb els col.legues? Es van quedar a casa i van fer merienda-cena? Pensarien Tamudo, Luis o Riera quan va fallar Güiza, "si hubiera estao yo ahí...". S'alegrarien com la majoria o els embargaria aquell sentiment tant humanament futbolístic de desitjar que el que surt al teu lloc la cagui? I sobretot, que va sentir Raúl Gonzalez, l'absent per antonomàsia d'aquesta Eurocopa quan va veure que sense ell s'havia aconseguit un èxit històric? Li enviaria un trist sms a algun dels que cridaven el seu nom contra Aragonés? Per cert Luis, torna'm el caganer de Tamudo, traïdor.

Callejón, el nou 'Pipiolo'?

Per acabar, canvi de terç. Ja vaig escriure fa temps que l' Espanyol actual té certa tirada a l'esperit dels 80, quan ens vàrem inventar el "yo cantera", fitxàvem jugadors de segona, deixàvem la banqueta en mans de debutants, i donàvem l'alternativa a joves promeses d'altres. No facin lectura negativa de cap d'aquestes coses que llavors van sortir prou bé. Zúñiga, Azkargorta, Losada i el propi Màrquez són exemples reeixits d'aquella política d'austeritat econòmica que, ben portada, ens va dur excel.lents resultats. Però també és cert que des de llavors estem cercant al nou 'Pipiolo' entre les cessions del Madrid, i si exceptuem a Eto'o -exemple palmari de la nostra negligència esportiva- la majoria han resultat fiascos. Però la fòrmula no és pas dolenta i jo, ja posats, m'haguès tirat de la moto i l'haguès extès també al seu company d'equip Dani Parejo amb qui Callejón s'entèn a la perfecció. Sense complexes.