Vem acabar la temporada com la vem acabar; amb més desencís que no altra cosa. Després, amb l'adéu de Valverde, arribava el torn per iniciar un canvi de cicle que pocs ens esperàvem i, encara menys, desitjàvem. Amb Márquez designat com a entrenador del nostre equip bandera es feia el primer pas per iniciar un nou projecte. La primera pedra posada entremig de dubtes, inestabilitat i ànims baixos; una tradició ben perica la de reposar els fonamanents cada dos per tres. I fins avui, amb un parell d'altes que a ningú li fan cap gràcia especial i instal·lats en un caminar pausat que no em diu res,  ni atanso a comprendre.

Considero que estem aturats en un perillós ceda el paso. Sembla com si volguem deixar passar el temps, veure com evoluciona el mercat i ingressar abans de fer qualsevol nova compra. Tots sabem que la situació econòmica apreta -i que s'han de pagar els darrers maons de Cornellà-El Prat- però seria important ser hàbils i firmar contractes abans que els grans talonaris comencin a omplir fulles i fulles per mitja Europa. Són temps de vacances pels jugadors, i en canvi, de ben segur que els telèfons no paren a les oficines. Així ho vull entendre. Perquè sinó anem molt tard, i sempre és tasca feixuga vestir una nova il·lusió. En aquest cas, una de ben especial: l'Espanyol 2.008-09 que tornarà a jugar, onze anys després, a casa seva.

Entrem ja a la carrera, no ens quedem més estona dubtant si val la pena esperar millors estones. És que correm un seriós risc: que per darrere ens envesteixin els habituals bufanúvols que després tot ho espatllen. Un club que vagi pel davant com a molt pot errar-la en els seves decisions. Un club que vagi a l'estela de qui sigui sempre es veurà obligat a no fer-ho millor que els qui el precedeixen. Agafem la iniciativa, doncs. Agafem-la ara que és juny i el Landzaat de torn encara no ha debutat en l'Eurocopa.

Xavi Salvatella
www.xavisalvatella.blogspot.com